Internet, governs en el punt de mira

El filòsof Júrgen Habermas defensor d'una societat deliberativa va criticar fa uns anys la utilitat d'Internet per a la creació d'una esfera pública. Per ell, hi ha una excessiva fragmentació dels arguments, s'hi troba a faltar un focus d'atenció  i uns mediadors acreditats intel·lectualment que marquin les agendes. Però els últims anys, el que ha anat succeint sobretot a règims autoritaris elimina aquests prejudicis, per què Internet s'està convertint en una àgora sense precedents.

La passada setmana, a Beijing, després que les fortes pluges provoquessin 37 morts el cap de la policia local va amenaçar dient que castigaran a tots aquells que utilitzin Internet per a criticar el govern. Els blogs, i sobretot els portals de microblogs, que la gent utilitza des del mòbil, s'han convertit en una poderós instrument de crítica.

L'any 2003 la universitat de Califòrnia va organitzar una enquesta d'abast mundial sobre l'ús d'Internet. A Xina, l'Acadèmia de Ciències Socials va distribuir-la a dotze ciutats i resulta que va ser el país del món on la gent va contestar més naturalment que Internet era el lloc adequat on criticar els governs.

Després del gran creixement dels blogs, va arribar l'explosió dels micro-blogs. Si a Xina hi ha uns 500 milions de persones amb possibilitat de connectar-se a Internet,  ja n'hi ha uns 800 amb telèfon mòbil. I la població de les ciutats, sobretot la gent jove ,  ha passat a comunicar-se amb el "twitter" local, a través de missatges curts. A portals com Weibo també hi poden pujar-hi fotos o imatges. I el que normalment s'usa com entreteniment, pot tenir una càrrega crítica impressionant. Tothom coincideix que va haver-hi un abans i un després de l'accident del Tren d'alta velocitat a Wenzhou, el juliol del 2011, amb 40 morts i més de 200 ferits. Aleshores, algunes autoritats locals volien tancar ràpidament la investigació. A traves de les xarxes socials va haver-hi 26 milions de missatges demanant al govern de Beijing una investigació seriosa i que els responsables assumissin responsabilitats.

Internet pot ser una vàlvula d'escapament o una olla a pressió,  però en qualsevol cas, ja rés és com abans. A Beijing  hi ha dies que la contaminació arriba a límits insòlits. A finals de l'any passat va començar una campanya per què les autoritats municipals ho mesuressin adequadament. Curiosament -igual que passava al principi de la revolució industrial amb les classes burgeses- qui va començar a denunciar-ho va ser un ric propietari immobiliari. Pan Shiyi, conegut per què va construir el barri del Soho. Demanava al municipi que tingués el mateix mesurador de contaminació que l'Ambaixada nord-americana i que no mentís en expressar les xifres. La primera resposta oficial va ser dir, que el poble no ho entendria. La segona va ser posposar-ho per d'aquí uns anys. Però finalment, la pilota va ser tan grossa, que els responsables van anunciar que col·locarien els mesuradors de partícules reconeguts internacionalment.

La setmana passada L'alcalde de Beijing, Guo Jinlong va presentar la seva dimissió. La seva substitució estava prevista i potser respon a una pujada normal a en l'escalafó del Partit Comunista. Però el seu relleu va coincidir amb les crítiques per la manca de previsió i de clavegueram al districte de Fangshan i la incertesa sobre el nombre morts final provocat per les inundacions i les pluges. Sigui com sigui, la disposició d'Internet i d'un mòbil, està permetent a les classes mitges urbanes, i sobretot a una gent jove, preparada, tenir una eina per anar mantenint els governs  "accountable" com es diu en anglès. És a dir, en el punt de mira. La impunitat del poder,- aquí i a la Xina -, comença a diluir-se.