Voldria recordar quatre dades biogràfiques.
 |  |  |
| Ramon Fernández Jurado va néixer a Almeria, el 6 de gener de 1914, i va morir als setanta anys a Barcelona, l'any 1984. Va arribar a Barcelona amb els seus pares quan només tenia 4 anys. Ebenista de professió. Va ser un autodidacta. Al seu barri de Gràcia es va capficar per aprendre dibuix, català, i esperanto, que estudiava a la societat Pajo Kaj Amo, de la mà de l'anarquista-utòpic Domènech Massachs. Als 15 anys es va afiliar a la CNT, però molt aviat va optar per la UGT, al qual va pertànyer fins a la seva mort. Coincidint amb la proclamació de la II República, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol (BOC). L'any 1935, quan feia el servei militar a Jaca, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primer cop. Va participar en els combats que van tenir lloc en els carrers de Barcelona el 19 de juliol del 1936. Immediatament després va marxar al front d'Aragó amb les primeres milícies. Va ser cap de centúria de la columna Joaquim Maurín, assolint així el càrrec de comandant de l'exèrcit de la República. Va caure ferit a la cama al front de Llevant el maig de 1938 -a causa d'això tota la vida va haver de caminar amb una lleugera coixesa-. A l'habitació de l'hospital va coincidir amb un anglès estirat i alt que estava ferit a la gol.la, més endevant sabria que era George Orwell. Des d'aquell maig, desparegut Andreu Nin, ell i els seus companys van patir una terrible persecució des de les files estalinistes..Al front de Llevant, va ser capturat i va estar pressoner a Saragossa, Terol, Bilbao, per tornar a Barcelona on va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. Durant els tres anys que va restar a la presó Model , on va coincidir amb Massachs, va ser un dels impulsors de la resistència i va col·laborar, entre d'altres activitats, amb la primera publicació que es va fer a la Model i que mitjançant rudimentàries fotocòpies, va denunciar l'afusellament del president Lluís Companys. Una anècdota, Jurado,- des que a la guerra va veure morir un gran amic-, va portar, per sempre més, corbata negre. L'any 1942, immediatament després de la seva sortida de la presó, Ramon Fernández Jurado va reprendre la seva activitat clandestina, des del comitè executiu del POUM, amb el maneig d'un impremta, donant suport logístic a la guerrilla urbana i facilitant el pas clandestí de fronteres a qui ho necessitava. L'acció policíaca el va obligar a exiliar-se l'any 1948, passant primer per França i, poc després, a Xile, país en què va viure 15 anys fins al seu retorn a Barcelona el 1964. Allà van nèixer els seus fills. Al seu retorn a Catalunya reprèn la seva activitat antifranquista, sobretot des del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. i una activitat frenètica donant classes de català als emigrants, continuava escribint, i relacionant-se amb esperantistes de tot el món. Actiu membre de l'Assemblea de Catalunya participa també en alguns intents de reorganització del POUM. Mort ja el general Franco, s'integra juntament amb alguns antics poumistes en la creació del PSC-Congrésl. Va ser un dels oradors del míting del PSC del Palau Blaugrana, un dels primers permesos a la democràcia. També un dels qui parlaven a la pel.lícula ´´La vieja memoria´´ de Jaime Camino. En aquell moment els de la seva generació van tenir clar que havien de donar un pas enrere i deixar camí a generacions més joves i ´´preparades´´ que havien de ser els gestors del futur. Com tants altres militants obrers, Ramon Fernández Jurado va ser un home de formació autodidacta. Va viure en un temps en què gairebé cap treballador no podia accedir a l'ensenyament secundari i s'havia de formar en els nombrosos ateneus i centres d'oficis. L'afany cultural de Fernández Jurado es va fer palès al llarg de tota la seva vida. L'any 1977 i ja jubilat com a ebenista, va rebre el títol de professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Andalús de naixement, va donar classes de català a molts dels seus companys de militància política i sindical. Aquell mateix afany cultural l'havia fer interessar-se tant per l'esperanto com pel naturisme. Va tenir una intensa activitat de difusió i divulgació a través de tota mena d'escrits i col·laboracions en diversos mitjans de comunicació catalans i estrangers. Greument malalt, es va presentar com a candidat socialista a les segones eleccions municipals democràtiques l'any 1983 i va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Castelldefels. També és elegit diputat socialista al Parlament de Catalunya l'any 1984. Per poder prendre possessió del càrrec va haver d'anar en cadira de rodes i en un estat físic molt deteriorat. Ho va fer des de l'Hospital de Bellvitge, on va morir poques setmanes després. Per a ell, poeta, recitador de Garcia Lorca, de Maragall .., a qui els honors no li importaven, saber que posaven el seu nom a una biblioteca, haguès estat el màxim. Vull explicar dues anècdotes..ja tardanes...Una..Ell sempre anava amb el bastò, i una maleta negre, amb llibres, el diccionari català, les ulleres i multitud de fotocòpies amb poesies i escrits, que enviava diàriament a tots els amics i amigues. I un matí, a la carretera de Castelldefels, un quinqui el va voler atracar amb una navalla. Ramón, amb veu de tro va començar a conversar amb ell sobre la presò Model, es va aixecar la camisa li van ensenyar les seves ferides de guerra. No li importava que el punxès. Van seguir conversant de la situació al carrer, i al final, el noi el va deixar, conençut de que amb aquell avi no li podia treure ni fer rés més. Una altra fet, per mi, determinant. La nit del 23-F, Ramón Fernández Jurado, per ensurt del cos de la guardia urbana de l'Hospitalet, es va presentar a les portes de l'Ajuntament, amb un grup de jubilats a buscar armes per defensar, si calia a peu de carrer, la democràcia. La poca gent que hi havia al consistori, els van fer marxar creient que aquell grup d'avis d'havien venut l'enteniment. Potser no era tant així. Potser era que els avis, aquella freda nit del 23-F, eren coherents amb tota la seva vida. No conec personalment l'alcalde de Castelldefels. Però sí vaig conèixer Fernández Jurado, Em va impressionar per la seva força i per la seva senzilleza. Un home com tants altres, era d'una generació, que va donar la joventut, l'energia, el coneixement, la rabia, per què aquest país salvès els mots, i tinguès algún dia democràcia. I democràcia significa alternància. Ell va lluitar per què a Castelldefels poguès haver-hi un alcalde del PP, de CiU, d'ERC, d'IU, dels verds o dels de l'Arc de Sant Martí. Tant se val, de qui escolleigi la gent. Si ara, el nou ajuntament arriba a treure el nom d'un lluitador per la democràcia a la Biblioteca potser estarà renunciant a un dels períodes més grans de la història d'aquest país, la transició. Un temps, en el que tothom va renunciar a una mica d'ell mateix, -tot i tenir vides de pel.lícula-, per què algún dia poguèssin manar els altres. Una llicò, que aquests personatges,com en Fernàndez Jurado, el poeta de la Biblioteca de Castelldefels, van aprendre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada