En el segle vint-i-u
Democràcia rima amb Gràcia
Hi havia un conseller conegut a tots els racons
El qui es deia... Albert Musons
A l'Església i als Lluïsos
Va comprendre la força del col·lectiu
A l’escoltisme el famós ´´compromís´´
Que el feia sentir viu
A casa respirà catalanisme
Musiques prohibides aprengué de germans i cosins
Un país, una senyera, Puig Antich,´´ llibertat ´´
Mots prohibits que portava ben endins
Quins anys de transició optimista
Al Blaugrana, la suada socialista
Els primers mítings, recitals, rebel·lia
Per la Llibertat l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia
Que fàcil va ser per l Albert reflectir-se en aquell PSC
Reventós pensava, Oriol Martorell cantava, i Marta Mata ensenyava
Fins va tenir un amic del POUM, Ramon Fernàndez Jurado
Que el va adoctrinar a aixecar el puny.
El 23 F va se un revulsiu total
Treballava a l Opinió
Ell era un home d'ordre, catòlic, de posat conservador ..però
Defensant la democràcia, tot un radical
Amb els ajuntaments democràtics, amb l amiga Mercè Sala
Entengué que era a nivell local,
De veí a veí,
Quan la democràcia cal·la.
Amb la revista Carrer Gran
Va veure que amb quatre joves i un projecte
Era possible que qualsevol fita
Pogués tenir efecte.
Durant anys al districte va treballar
Sumant unes i altres veus
Sortejant molts tipus de polítics
Alguns un tant ´´galifardeus´´.
Què difícil havia de ser
Compartir taula i tinter
Amb una enciclopèdia de Gràcia
Amb un servidor verdader.
I quan ell més desitjava
I creiem que li tocava
El Consell de Gràcia dirigir
Va ser quan…´´el van ajudar a sortir´´.
Va arribar qui li digué
Que no donava la imatge
Que s’havia equivocat de pista, que era massa catalanista
I va caure de la llista
L’Albert del tu a tu, l’activista, l’organitzador
No entenia d’aparells
De buròcrates, de mesells..
I si ell es va enfonsar
A gent més jove, -en Guillem-, va posar.
Amb embolics a Barcelona
Gràcia era el seu refugi
A la Vila, -gairebé una pàtria-,
El valoraven com a persona.
I així a Gràcia va quedar, la llegenda d’un conseller
De Ca la Vila, ´´pal de paller´´
Periodista, comunicador..
Pels sectaris, tot un mal són
El qui es deia Albert Musons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada