El meu 11-S

Començo el blog el dia 11-S. Ara just fa deu anys treballava com a corresponsal de TVE a Washington D.C. Acabava d'obrir l'oficina, a 16 th, i Street, a Mobile Video. A un bloc de la Casa Blanca. El dia 1 de septembre havia contractat al càmera i l'editor. Encara no teniem productora i teniem un sol ordinador.

El dia 11 de Septembre del 2011 feia un dia molt clar. Els dos previs havien estat terribles. Vam llevar-nos a les cinc, per què entre sis i nou haviem de preparar un reportatge sobre el retorn de Michael Jordan a les pistes de bàsquet amb els Washington Wizards. I aquella matinada vam anar a fer una enquesta per les places properes a l'oficina, per que`els washingtoniaans ens parlessin del retorn de Jordan. Un reportatge que mai no arribaria a veure la llum.

Teniem encarregat el satèl.lit a les 8.45. De 8.45 a 8.55. Abans, amb el càmera editor Xavier Roca, vam editar la peça. Teniem vàries pantalles obertes. I una d'elles era un ´´punt de directe´´ de la CBS en un terrat de Nova York, que enfocava les Torres Bessones, però on no hi havia cap comentarista. Cap a les 9.45 vam veure el primer avio enclastar-se en una torre. Vam pensar que era una avioneta petita. Vaig trucar al cap de societat del Telediario i tambe al company de Nova York, Jose Antonio Perez Piñar. Els vaig dir que hi havia un accident a les Torres i que era molt visual...Uns minuts despr´es, quan ja estavem acabant d'enviar el basquet, vam veure el segon impacte....En Xavier Roca es va girar i va dir-me..´´es un atemptat i es Al Caeda´´. Feia uns dies haviem anat a una presentacio al Potomac Institute d'un llibre de Yonah Alexander sobre Al Caeda i els seus liders...Vaig anar-lo a buscar rapidament i durant mesos, ja no em vaig separar d'ell.

Van començar les trucades. Vam entrar en directe per telèfon i aixi estariem durant hores, fins que van acceidr a donar-nos linees per entrar en imatge. Era una bogeria. Em preguntaven on era el president...estava a Florida...Va esclatar un avio al Pentagon, van trucar-nos per que passessim a buscar els nens a les escoles, van trucar-nos per que abandonessim les oficines del centre de Washington -cosa que, evidentement, no vam fer-..Hi havia moltes suposicions. La Fox va dir que hi havia un cotxe-bomba junt al Departament d'Estat. Des de la redaccio em preguntaven...pots confirmar-ho...pots confirmar-ho? i jo insistia que no...Van tancar l'espai aeri, i 11 avions continuaven volant. Despres van ser tres....No sabiem si estaven perduts o venien cap a Washington...Una imatge impactant va ser veure els senadors i congressistes i els seus assistents abandonar precipitadament el Capitoli, el simbol dela democracia, ells de negre anaven baixant corrents les escales blanques...Jo va haver-hi un moment, que vaig voler sortir al carrer i observar la gent. Hi ha una imatge que se'm va quedar gravada...Com els ciutadans i ciutadanes anaven cap el metro caminant, molt a poc a poc, sense correr, practicament a càmera lenta, amb la cara desfeta, sense rostre, estabornits, i molt a poc a poc. Preguntant-se què està passant, què hem fet, què es el seguent, per què ?.

Vam saber lo de l'avio de Pensylvannia i ja la feina ens va sobrepassar continuament. Va ser un repte haver de respondre en directe continuament a preguntes quan no teniem cap informacio. En recordo una..´´Quan temps ha estat cada avio abans d'estabellar-se?´´. No se com me'n vaig sortir...vaig contestar..menys d'una hora...S'havia d'anar parlant en directe continuament, tractant d'obtenir mes informacio cada vegada. Va haver una bona estona en la que tots els movils, telefons i faxos es van, o ´´els van´´ col.lapsar.


Despres jo crec que vindria un capitol de molta, molta feina. Amb un gran record dels companys de treball, Xavier, Eduardo, la Cristina Carrion des de Nova York . Tambe, i cal reconeixer-ho, d'una perllongada  depressio pels qui haviem cregut que el mon sempre aniria a millor, que la raça humana era bona ´´per se´´. I tambe de por. Si el que pretenien els terroristes va ser infundir por...aquells primers anys, van guanyar-nos..Allò es convertiria en ´´l'imperi de la por´´. però això es un altre capitol, on es podria parlar de l'àntrax, les alarmes successives, el ´´franco-tirador´´, les armes biològiques i quimiques o les ´´armes de destruccio massiva.

En les setmanes seguents vaig poder coneixer gent que van participar en el rescats, familiars de victimes. Vam fer una certa amistat. Els nomeno en el llibre que va publicar l'editorial Roca, ´´Historia de una mentira anunciada´´.

Avui per mi, es un dia trist, de condol cap a tots els qui van ser victimes aleshores i els anys. Tambe de reflexio per veure com el mon pot arribar a vencer la intol.lerancia i els extremistes que volen salvar-lo.