tag:blogger.com,1999:blog-71589024864082828912024-03-13T11:51:53.338-07:00VSanclementeVicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-80508386907784094472013-06-02T03:07:00.002-07:002013-06-02T03:07:56.017-07:00Un matí a la biblioteca(Aquest és un text que vaig escriure el 1994 quan treballava a Londres de corresponsal i que vaig enviar aleshores a la Maria Josep Udina recordant <strong>Ramón Fernandez Jurado</strong> i la seva aficció per la lectura). Fernández Jurado, antic militant del POUM, lluitador, empressonat a la Model, exilat a Xile, després en el retorn professor de català i d'esperanto, poeta, regidor de Castelldefels i finalment, quan ja estava molt malalt, diputat al Parlament de Catalunya. L'Ajuntament de Castelldefels li havia posat el seu nom a la biblioteca municipal. Sobtadament, una de les mesures del nou govern de Castelldefels va ser treure-li el nom, i posar el "Biblioteca Central". Ahir 1 de juny, va celebrar-se un acte cultural-reivindicatiu on la familia i els amics vam tonar-lo a recordar i a demanar que no esborrin els noms i que es restableixin aquesta mostra de respecte per tota una generació.)<br />
<br />
<br />
Un matí a la biblioteca<br />
<br />
Veig entrat un home gran però fort. Va coix. Porta bastó i una cartera atrotinada. Duu corbata negra. Omple la taula de papers i de diaris. Treu unes ulleres antigues i arronsa les celles, espessíssimes, per a comprovar el darrer escrit.<br />
<br />
S'ha fet amic de la bibliotecària. Uns dies li regala caramels, uns altres una flor, i fins i tot li ha dedicat un poema. Escriu amb neguit. Apreta el bolígraf i fa les lletres grans, generoses, torçades.<br />
<br />
És un inquiet. Des que va decidir seguir les passes d'aquells anarquistes utòpics, com en Massachs, o d'en Maurín -gent que portava sempre un llibre sota el braç-, no ha parat en el seu afany per la lectura, pels idiomes: el català, l'esperanto. Coneix molt bé la força alliberadora de les lletres pels qui com ell, han nascut i crescut entre els humils. La seva revolució personal consisteix en mantenir una curiositat sense límits per aprendre.<br />
<br />
Escriu sobre les argentines Madres de la Plaza de Mayo, sobre la gitana Carmen Amaya, o sobre el periodista Xavier Vinader. Recorda puntulament cada data clau de la història de Catalunya o de les lluites per la llibertat. Admira Lluís Companys. Reivindica el que ell anomena "la bella memòria", amb "b" alta. Captiva els sensibles amb les frases més tendres i avergonyeix els cínics amb els renecs més abruptes. S'encén amb la polèmica, amb qui posa en dubte el seu catalanisme o qui critica els emigrants. S'enfurisma amb els qui s'aprofiten de la política pel seu lucre personal. Aleshores, fa tremolar la taula i gairebé forada el paper.<br />
<br />
Coneix el que val la comunicació i l'invent de la fotocopiadora -(no vull pensar què passaria avui a l'era d'internet)-Cada dia distribueix els seus articles i poemes a tothom: "la Marieta" (Maria Aurèlia Capmany), la Pepita, l'Alberich, la Ramona, en Pep Solé, la Marta Mata, el "Butlletí de Castelldefels", "el Carrer Gran de Gràcia" o "L'Opinió Socialista".<br />
<br />
Un cop acabada la feina, com a bon ebenista, recull les coses ordenadament. Marxa cap a casa amb el seu pas renquejant. Abans de deixar la sala li dedica una frase bonica a la bibliotecaria, que, un cop més, es queda perplexa.<br />
<br />
Ramon, no saps com et trobem a faltar!.Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-8241589103984530912013-04-13T09:59:00.001-07:002013-04-13T09:59:17.529-07:00Entre l'escrache i el plasma <br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El títol no és meu. És de José Manuel Rambla i de molts altres columnistes i dibuixants que han comparat els dos extrems en els <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que viu el nostre món polític. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En primer lloc, crec que tothom té dret a la intimitat personal, familiar i al respecte. Defenso, alhora, el dret a manifestació, sempre que sigui pacífica. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Em sorprèn escoltar a estadistes dient que estem arribant a "l'anarquia". <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Potser s'hauria de reflexionar si els servidors públics, si el poder, també els bancs i caixes, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han tingut <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tots els possibles canals de comunicació oberts amb la societat civil en els últims <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anys.. Als fills dels polítics no se'ls ha de molestar. Per descomptat. Però quin orgull ha de sentir un nen quan veu que el seu pare conversa amb els veïns i veïnes sobre els seus problemes.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Als escrache es crida. Segurament consignes que no són agradables. Molts autors han parlat del context de violència contra els més desfavorits del que partim (100.000 desnonaments l'any 2012). Aquesta no és una situació normal. Però algú s'ha preguntat si les finestres del Palace , de la seu de CiU, del PSC, de qualsevol partit, eren prou transparents i les portes eren prou obertes com per què el públic angoixat, amb problemes, com els desnonaments, les preferents, entrés preguntés, denunciés i conversés sobre aquests conflictes? Quan s'han obert?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Abans d'escandlitzar-me per què se li faci un escrache a la consellera Rigau, al bell mig de Ribes de Fresser,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>també preguntaria, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quantes vegades ha pogut parlar personalment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb els pares del CEIP Can Montllor, de Terrassa. Potser sí que els ha vist.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ha passat un any des que es va començar a preparar la ILP, sobre la Dació en pagament. Els tràmits han estat llarguíssims. Mentre hi ha hagut moltes famílies desesperades, persones que han perdut la vida. I els bans, tractaven de mantenir les clàusules d'uns contractes redactats en una època amb un context absolutament diferent. En aquest interregne què han fet els polítics? Per què s'ha trigat tant a reconèixer el problema? <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Potser estem davant la mostra de que falla el sistema polític. La relació politíc-ciutadà en un sistema proporcional de llistes tancades, vot d'obediència i només contacte amb els propis no funciona. El carrer ha hagut d'anar a veure els polítics per què els polítics no tocaven carrer. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">M'agrada explicar una experiència que reflexa el sistema majoritari i de circumscripcions molt petites del Regne Unit. Vaig viure un any rellogat a Putney Bridge, al sud de Londres, mentre em confirmaven com a corresponsal. Llogava una habitació a casa d'una periodista, Elizabeth Ground, filla d'un diputat conservador. Vivien en dos cases adossades iguals, una al costat de l'altra.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A les nits, de vegades, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els veïns s'equivocaven i ens trucaven a nosaltres. Quan tenien una qüestió , una pregunta, una crítica, anaven a la cuina del senyor Ground a discutir-ho. Això podia ser molt molest, però els fills, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb els qui jo convivia,se sentien molt orgullosos. I s'entenia, que dins<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del sou del diputat Ground, venia atendre el veïnatge de la circumscripció.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Als Estats Units tothom té accés al correu electrònic, al telèfon i a l'adreça dels despatxos dels diputats i senadors, a qui, de vegades, inunden a cartes i postals, molts cops a crítiques. Va dins del sou. És clar, allà es considera normal, que un dia, si la ciutadans de la seva circumscripció ho demanen, canviï el vot amb un criteri personal, diferent , si cal, al del seu partit. Té capacitat de decidir.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Què haurà <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>passat per què els diputats, senadors, regidors, es desarrelessin tant? M'agrada preguntar quantes vegades els regidors de l'ajuntament de Barcelona s'han reunit amb la PAH, amb els afectats per les preferents ( que no és que vulguin exactament la revolució) . I no només els estaments polítics. També les empreses ho haurien d'haver fet..Quantes vegades els consellers d'administració dels bancs han quedat directament per conversar amb el petit estalviador, amb famílies de jubilats, d'aturats. Qui ha representat el petit estalviador en els consells d'administració dels bancs i caixes?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ha fallat, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per part dels alts estaments el diàleg amb la societat. Hi hauria una segona gran qüestió de filosofia general pels polítics: Què prefereixen salvar la gent<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o salvar els bancs? Seran els bancs, un cop recuperats, els qui salvaran la gent o serà la gent, un cop recuperada, la que salvarà els bancs?<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ara que diuen que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per decret, la policia vigilarà el respecte dels 300 metres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de distància entre ciutadans i els domicilis de polítics en els escraches, jo crec que el ministre hauria de decretar que un dia a la setmana, la policia fes un corredor policial per què els polítics, diputats, regidors, tinguessin obligadament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un "vis a vis", una trobada directa, si es vol amb vidre entremig, amb gent normal, gent del carrer, joves, avis, emigrants. Per què no tothom té Internet. Els polítics han perdut durant anys el "focus" de què estava passant i s'han perdut mediadors. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El periodisme, amb excepcions, també ha perdut aquest paper de "mediador". <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Afortunadament ha estat el poder judicial, ha calgut que un jutge de lo mercantil José María Fernández Seijo, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>"pequeño gran hombre", elevés la seva petició a la Unió Europea per què es reconegués una legislació injusta. Els polítics, ells, les persones, no són el problema. És el concepte, la forma de fer política. ¿Com és que la legislació estava tant endarrerida respecte la realitat? ¿Ningú no ho veia venir?. La delegació del vot del ciutadà a polític no es fa cada quatre anys, perquè durant els quatre anys s'oblidin del ciutadà fins l'elaboració del següent programa. Qui assegura que hi ha comunicació amb el batec<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el patiment dels ciutadans.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Senyor González no és anarquia, és miopia. Si el treball de polític és millorar la societat, des de la ideologia que sigui, no és pot treballar com mers gestors, com moltes vegades ha fet l'esquerra, d'esquenes a la societat. Cal que els qui estan dalt surtin del plasma i tornin al món real.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">L'escrache no és el problema, és el símptoma d'una malaltia social molt greu <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i és que la comunicació entre els servidors públics, elegits democràticament, representants dels ciutadans, i la gent més angoixada, no ha funcionat. I cada vegada n'hi ha més. Benvinguts els nous moviments socials que els donen veu. Això no és anarquia. Això és que teníem una elit molt fluixa, autista. Tot això no es cura amb policia, potser es cura amb política. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-72236642075068952092013-03-24T12:39:00.001-07:002013-03-24T12:39:38.924-07:00Regenerar <br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Si mirem al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans a la definició de la paraula "regenerar" hi ha dues entrades. La primera, referent a teixits, a boscos, significa "produir de nou". La segona, des d'una perspectiva moral, -segons l'IEC-, és fer fer (a algú o alguna cosa) un canvi radical en bé.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">A imputació per setmana, tot i que siguin casos molt antics, la classe política està fent caure a la població en un dol, un fàstic, que pot trigar molt temps a recuperar-se. Ningú no dubta, que això augmenta quan la població viu uns moments econòmicament molt crítics. La proliferació de casos i imputats,- en major mesura els qui han tingut més poder-, van caient tots en un mateix sac. Que ningú pensi que hi ha algun partit, o una facció concreta, que en pot sortir guanyant. Tots en surten perdent.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Fa uns anys va tocar-me seguir el CDS en unes eleccions. Una de les últimes vegades que Adolfo Suárez va participar molt activament en una campanya. Recordo que recolzava a Antoni Fernández Teixidó. I recordo molt especialment una frase que va dir en un míting a Girona, que va deixar-nos glaçats. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">"Los políticos tienen que estar acostumbrados a vivir entre la mierda. Pero tienen que procurar no mezclarse con ella".</i></b> Suárez, aquella nit, sortia del to amable, correcte, que el caracteritzava, per dir una frase que és tant impressionant com real.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un altre polític, Pasqual Maragall, va llençar el crit d'alerta del tres per cent en un ple del Parlament. Tothom sabia de què parlava, però fins i tot els de la seva bancada devien pensar que havia traspassat la línia del que es considerava "políticament correcte" .<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Dos polítics excepcionals, Adolfo Suárez i Pasqual Maragall referint-se a quelcom que tothom podia conèixer, però del que no es parlava en veu alta. Vint anys després, deu anys després, dos personatges, el senyor Bàrcenas, i el senyor Millet, campen pel carrer i, segurament, si tiressin de la manta, tindrien als partits de govern d'Espanya i de Catalunya completament acorralats. Com hem arribat fins aquí?<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Aquestes setmanes, ha anat arribant a les redaccions una autèntica espiral d'imputats i de noms de "casos".<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pallarols, Crespos, Bustos, Fernández, Pujol i molts més. La vida política s'ha judicialitzat. Quina és la impressió que poden tenir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les ciutadanes i els ciutadans, quan veuen que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la immensa majoria d'aquests senyors no deixen els seus sous?. Què fan encara cobrant de la Diputació, del Parlament...? El twitter assenyalava aquests dies que "dimitir" no és un nom rús o serbi. En català i castellà és la forma activa d'un verb.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tothom té dret a la presumpció d'innocència. Ja sabem que un imputat pot ser no culpable i coneixem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el linxament injust que estan patint certes persones i famílies. No hi ha dret. Tenint en compte, que sempre hi haurà cavernes mediàtiques que gaudeixin ensenyant les corrupteles a la política catalana. Però el que està en joc en aquests moments és el concepte de servidor públic, de polític, de democràcia. Aquestes persones que no dimiteixen fan un terrible favor al seu partit. Però sobretot perjudiquen a la democràcia, quan la gent no pot ni pagar el lloguer del seu pis i veu que ells segueixen amb els seus sous. Quan veuen que entre els partits, els poderosos es recolzen per què no dimiteixin.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tant de bo que la classe política, sigui conscient de la dimensió del problema. Quan el president de la Diputació permet que regidors imputats continuïn cobrant el sou a través de la seva entitat. Quan la presidenta del Parlament, permet que una bona colla diputats segueixin en els seus escons. A qui defensa, a qui beneficia?. No s'hauria de fer un "canvi radical en bé".<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Que marxessin amb tot el respecte públic a casa, i que després, passat el judici, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tornessin a primera fila. Potser la crisi ha fet acabar una època de favors monetaris, però els polítics també haurien d'estar a l'alçada de les circumstàncies, molt complicades, i apartar-se de l'endogàmia i la prepotència. Polític vol dir "servidor públic". <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">És evident que es necessita una nova llei de Finançament de Partits polítics. Potser caldrà modernitzar i coordinar els sistemes de revisió de comptes de les administracions, del tribunal de comptes,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la fiscalia antifrau i anticorrupció. Potser s'haurien de marcar per llei els topalls en els sous i les dietes del polítics. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Fins i tot potser hi hauria d'haver-hi un gran comitè nacional d'ètica. Però també hi ha una altra cara de la moneda. El sector privat s'ha d'involucrar com aliat de la causa. Hem de treure'ns prejudicis sobre els temes de corrupció, reconèixer que existeix, que ha estat bastant generalitzada i passar a una època on no hi hagi "favors" que valguin.<span style="mso-spacerun: yes;"> Que no s'admetin favors dels grans holdings. És possible? </span>Que les requalificacions, adjudicacions d'obres o contractes passin a ser transparents. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tothom hi guanyaria.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Potser els catalans havíem pensat que la corrupció, petita, mitjana, gran, no anava amb nosaltres. Potser estàvem entusiasmats en altres temes. Potser la premsa subvencionada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no tenia molt interès en esclarir segons què. Ara, el que hem de desitjar que la justícia faci la seva feina. Però, molt més enllà, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els partits i la societat civil haurien de deixar clar que volen començar una nova etapa, una nova transició, on tornem a recuperar l'esperit d'una comunitat que sap reconèixer els errors i es respecta a ella mateixa.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-88839926673662408782013-01-26T03:59:00.001-08:002013-01-26T03:59:18.995-08:00Osca/Huesca
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span></b> </div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Davant de la
porta de l’entrada de l’església romànica del poble abandonat de Bagüeste vaig
sentir ràbia. Les pedres de la volta de l’entrada estaven a terra, al mig del camí.
Una a un sis metres, una altra a uns quatre, l’altra a dos. Algú havia intentat
endur-se-les i li havien pesat massa. Segur que no estaven arrenglerades a
terra per una ventada. L’església estava oberta, sense portes, sense protecció.
Es notava que de les cases del poble, mig caigudes, també s’havien endut pedres,
fins i tot un escut. El paratge, a 1270 metres d’alçada, enfront dels Pirineus
centrals, és esplendorós. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els pobles i els
camps estan abandonats. A Internet fins i tot hi ha una pàgina web que es diu</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://www.despobladosenhuesca.com/"><span style="color: blue;">http://www.despobladosenhuesca.com/</span></a>.
Amb Soria i Terol és una de les províncies amb més pobles abandonats. El camp
igual, on hi havia conreus, en la seva majoria cereals, ara han crescut les
males herbes o l’ICONA va repoblar-ho amb pins. Amb uns boscos molt atapeïts.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Sense voler
copiar José Antonio Labordeta, degut a un error de càlcul i a les poques
connexions de l’autobús de línia, vaig posar-me a fer autoestop a la sortida de
Barbastro en direcció a Ainsa i va parar-me el primer cotxe. Els paisatges a banda
i banda de la carretera m’anaven sorprenent. Amb la Peña Montañesa al davant,
no parava de badar. Conduïa un entusiasta de la zona, el professor José Luís
Cerezuela. Ha tornat a la terra dels seus avantpassats i comença a conrear un
tros de terra. Ell és un apassionat d’Osca i m’ho explicava: Aquelles comarques
havien arribat a tenir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>set vegades més
població que ara. La construcció de pantans va obligar a abandonar molts pobles,
com el de Mediano, on encara es pot veure el campanar. Fins i tot s’explica que
a l’època del franquisme va haver-hi un governador civil que va dir, que, al
nord de Barbastro, no calia que hi visqués ningú.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Al poble del que
parlava al principi, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Bagüeste hi arriba
una pista des de Las Bellostas.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Als anys
seixanta les famílies de les set cases del poble van votar si finançaven la
construcció de la carretera o bé si marxaven tots . La votació va quedar quatre
a tres, i van guanyar els qui van dir que marxaven. Per alguns, sobretot pels
nens, deixar aquelles terres i aquells camps va ser terrible. Ho van canviar
per trobar feina a Barcelona, que aleshores era industrial , contaminada i
grisa.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">He conegut
aquests paratges gràcies a la família de Conrado Urban. Ell va ser un dels nens
que va haver de marxar de Bagúeste. Avui pateix Alzheimer i el seu fill, Alex
Urbán, ha escrit un llibre que relata la malaltia del pare. En el llibre, que
està pendent que alguna editorial s’entusiasmi i el publiqui, hi ha el relat d’unes
magnifiques llegendes originàries del camp d’Osca que el pare li explicava. Tot
això aviat ho ensenyarem en un programa Crónicas de TV2 que aquesta setmana
començarem a editar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un documental ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que estem fent amb Manuel Muñoz, Dennis Khule
i Magí Baqués que impressionarà.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tornem a
Bagüeste. Des de qualsevol de les seves finestres de les cases caigudes es pot
veure la brecha de Roland, el Mont Perdut, Ordesa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Això eren el que veien els ulls de Conrado
quan era petit. Els guies ens comentaven que a tots aquells camps hi ha un grau
d’humitat i un tipus de terra, que permet que molts horts no necessitin ni ser
regats, que molts vegetals creixen sols. Estem parlant de la zona superior del
parc natural de la zona i canyons de Guara. Avui, extensions i extensions sense
conreus. Afortunadament algunes masies s’han reconvertit ien cases rurals.
Nosaltres vam estar allotjats a la casa Lueza a Bárcavo, on vam ser tractats de
meravella. Ells mateixos organitzen excursions per les gorges del riu Vero. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquella zona i aquest tipus d’esport, de
baixar i saltar pels rius, sembla que va ser descobert allà pels francesos.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tota aquella
visió del parc natural , sol, silenciós, sota el vol vigilant dels
voltors,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en un moment de tanta crisi, em
feia néixer una angoixa que suposo que compartiria amb molts veïns d’aquelles
contrades. El creixement dels anys del desarrollisme, i més endavant, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’entrada a la unió europea va tenir un preu, l’abandó
del camp i del sector primari. El meu amic economista Juli Pallarés, sempre ho
ha esmentat, l’Estat Espanyol hauria d’haver tingut una economia molt més
planificada, molt més enfocada al territori, al camp, al sector primari. Si bé no
tenim recursos naturals, el que sí tenim és territori. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per què s’ha abandonat el camp?<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Suposo que les
situacions al nord d’Osca són molt comparables a altres al nord de Lleida, a la
Ribagorça, a la Vall Fosca, el semi abandonament del Pre pirineu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Veient aquella gran serralada al davant vaig
recordar els llibres d’història de Pierre Vilar. Durant molts anys, els
Pirineus no van ser un obstacle, un punt de separació, sinó ben al contrari, un
nexe d’unió entre nord-sud, est-oest i a la inversa. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els mateixos noms, -molts semblen tenir origen
basc-, ho confirmen. Avui ens agraden molt les fronteres, però tenim molt més en
comú i som més co dependents del que pensem. També entre els territoris de l’antic
regne d’Aragó. Pel mateix Bagüeste passa un sender de llarg recorregut, el GR1,
que va de Sant Martí d’Empúries a Fisterra, Galicia. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Parlant d’interconnexions.
Estant a l’estació de Binèfar, vaig sentir que hi ha un autèntic clamor per què
no desaparegui la línia de tren de mitja distància, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Lleida-Monzón. Des del Ministeri de Foment
plantegen la supressió del 40 % dels trens regionals de curta distància. Els
territoris no es vertebren amb AVEs.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els
AVES potser serveixen per sortir a les portades dels diaris i unir grans
distàncies en poc temps, i els trens de mitja i curta distància, per a vertebrar
territori. A molt poca gent important li deu interessar Lleida, Binèfar o Monsó.
<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Abans d’acomiadar-nos,
i de que m’acompanyés a la plaça porticada d’Ainsa, Cerezuela va explicar-me
que havia plantat oliveres. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jo li vaig
acabar preguntant, com veia el futur. Si creia que tota aquella zona podia a
arribar a desenvolupar-se . La resposta va ser òbvia: Quin tipus de
desenvolupament busquem? El de sempre, un model especulatiu, acumulatiu per uns
quans, l’expurgació de la natura. O, al contrari, apostem per un nou sistema,
una nova forma de vida. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>O</span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">sca segueix
allà.<o:p></o:p></span></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-65147899559031925332013-01-02T23:57:00.000-08:002013-01-02T23:57:46.826-08:00Obama, pacte fiscal
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span></b> </div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ni profund, ni
precipici. Contra tot pronòstic, a contra rellotge, els titulars de la gran premsa
han anunciat a contracor que els parlamentaris nord-americans han arribat a un
gran acord fiscal. No és el que volien una gran majoria dels demòcrates, hi ha
hagut concessions. Però la impressió del Pacte ha tingut un ràpid reflexa en
els mercats.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ara hi ha qui ho
critica com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el Fons Monetari
Internacional, o les Agències de Qualificació de Risc (grans pilars de l’economia
mundial, per cert). Diuen que no és suficient, que el més important vindrà
després quan parlem del deute, del nou pressupost, de les retallades a les
despeses estructurals. Però un dels pilars de la campanya de Barak Obama va ser
que el sistema impositiu era massa favorable als rics a esquenes de la classe
mitja.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Les mesures
aprovades indiquen que augmenten els impostos pels qui reben més de 450.000 dòlars
l’any (quan en el projecte inicial eren 250.000) . Es creen també uns impostos
indirectes sobre la massa salarial. Però, molt més important que això, és que,
malgrat tot, la política ha guanyat. Obama, en els seus discursos de campanya
emfatitzava que la política, en aquest cas, el Capitoli, ha d’estar pel damunt
de Wall Street.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Alguns analistes
com Greg Sargent diuen, que més enllà dels detalls, la bona notícia és que el
contracte social que manté l’estat del benestar s’ha mantingut.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">A mi personalment,
que he viscut a Washington D.C. en temps difícils, em sorprenien i m’enervaven
les cròniques prèvies al Pacte. Els mitjans europeus, copiant els titulars d’alguns
mitjans dels Estats Units, no paraven d’insistir en el profund precipici en el
que cauria l’economia nordamericana, i la mundial al darrera, quan, tot
semblava indicar que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no s’obtindria el
pacte. En el meu entendre, menyspreaven el sistema polític dels Estats Units.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Hi ha dos fets
que destaquen en el sistema polític nord-americà. La profunda petja de la
responsabilitat futura dels congressistes, que saben que aviat hauran de
respondre al seu estat, de les conseqüències dels seus fets. Saben perfectament
que són la locomotora de l’economia mundial, i coneixen l’efecte psicològic
d’un pacte on d’un trencament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La població
hagués buscat responsables. Prenguin nota els europeus, espanyols i catalans.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La segona
qüestió, molt arrelada. Una proposta del president que acaba de guanyar les
eleccions és una proposta del president. (que pel fet de ser-ho, té un plus de
credibilitat). En aquest cas han estat un bon nombre de republicans de la
Càmera Baixa han votat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb els demòcrates.
Però el mateix va passar amb les propostes més importants de l’anterior
president, el republicà`George W. Bush. Aleshores eren molts congressistes demòcrates
els qui votaven amb ell.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">L’ala lliberal
dels demòcrates diuen que estan abatuts. L’economista Paul Krugman critica la
forma en que Obama ha negociat. La seva ansietat fa pensar com negociarà sobre
el deute. Creuen que ha fet masses concessions i li demanen que sigui
creïble.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Que quan toqui decidir sobre
les retallades Obama no perdi de vista qui són els seus, qui és la seva base. “De
no ser així, diu Krugman, ningú no confiarà en ell un altre cop, i caurà a la
historia com el covard que ho ha tirat tot per la borda”.Ho veurem en els
propers mesos. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Més enllà, crec
que hauria d’haver-hi una autocrítica dels mitjans de comunicació. Tantes
vegades havíem repetit i advertit, que els Estats Units caurien en el Deep
Cliff, en un terrible i profund precipici, que un cop obtingut el pacte, hem
hagut de perdre el temps explicant-nos que sí, però que han pactat en l’últim
moment, hem hagut de perdre el temps, un cop més, explicant les formes, més que
entrar el contingut, en les conseqüències <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i en els per quès. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Mentre en els
nostres mitjans anunciem que Estats Units és a punt de caure en paranys
terribles, els qui no aixequem cap som els europeus. Comparem l’actuació de la
Reserva Federal i la del Banc Central Europeu. Comparem la capacitat de creació
de llocs de treball. Comparem el “patriotisme” dels congressistes nordamericans
i el de la cambra fantasma del Parlament Europeu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I a ningú no se li escapa que els precipicis
sempre s’apaivaguen amb pactes.</span></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-73926733708483990472012-12-08T03:04:00.000-08:002012-12-08T03:04:30.282-08:00Gran Pacte per Mèxic. I aquí?<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"></span> </span><br />
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Poc després de la
presa de possessió, en menys de 24 hores, el nou president Mexicà Enrique Peña
Nieto, del PRI, va convocar a les altres dues grans forces polítiques, el PAN
(conservador) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el PRD (d'esquerres), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a signar al castell de Chapultepec, un
gran Pacte per Mèxic, que comença per una gran premissa: Mèxic té una societat
plural i aquesta diversitat ha de ser reconeguda per tots. Cap força política,
pot, per sí mateixa, imposar la seva pròpia visió. Increïblement les forces
polítiques defineixen que una de les seves prioritats és lluitar contra la
influència creixent dels poders fàctics, que sovint, repten la vida
institucional i són un obstacle pel compliment de les funcions de l'Estat.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El Pacte per
Mèxic vol ser un pas més en consolidació de la transició democràtica i orientar
al país cap els objectius de benestar social, llibertat personal i seguretat. El
pacte parla de l'enfortiment de l'Estat, la democratització de l'economia i la política,
així com l'ampliació de drets socials, i de la participació dels ciutadans com
actors fonamentals del disseny, l'execució i l'avaluació de les polítiques
públiques.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Conté cinc grans acords,
que a la vegada es desglossen en propostes concretes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>primer anomenat "Per a una societat de drets i llibertats"
busca la protecció social d'una gran capa de ciutadans. Entre d'altres mesures, proposen un sistema de
seguretat social universal que garanteixi l'accés universal als serveis de salut,
o una pensió pels adults de més de 65 anys, una assegurança de vida per a les
"jefas de familia", mares soles, per a protegir la seguretat dels
fills en cas de decés, programes de per a combatre la pobresa. (Algunes d'aquestes prestacions són importants, i a altres països ja les teníem, però aquí potser ara passen a estar en
perill.)<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Volen enfortir el
sistema escolar, donar més autonomia i infraestructura a les escoles, parlen
d'impulsar la professionalització dels mestres i incrementar la cobertura
estatal i els recursos per a l'ensenyament mitjà i superior.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es proposen estimular els creadors i la
cultura passarà a ser una estratègia d'Estat. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La defensa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels drets humans passarà a ser prioritària. La situació especial per la que ha passat el país fa necessària
una llei per atendre a les víctimes. S'enfortiran els mecanismes de protecció
dels defensors dels drets humans i dels periodistes. Igualment es buscarà defensar
els drets dels emigrants mexicans que hagin hagut d'anar a treballar a
l'exterior. També parlen de la defensa dels pobles indígenes.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una segona part dels
acords fa referència al creixement econòmic, el treball i la competitivitat. Com
és lògic, defineixen que la millor eina contra la pobresa, és la creació de
llocs de treball. L'Estat ha de generar condicions per permetre el creixement econòmic
que esdevingui en la creació de llocs de treball estables i ben remunerats. Mèxic es proposa créixer pel damunt del 5 % anual. </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per això
plantegen un programa per intensificar la competència econòmica en sectors
estratègics de l'economia com les telecomunicacions, el transport, els serveis
financers i l'energia. Això també afectaria a ampliar la competència en radio i
televisió. Es licitaran més cadenes nacionals de televisió oberta.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quelcom molt important,
en aquest segon punt: Es crearan les bases per a que Mèxic, a més de ser una potència
manufacturera. es converteixi en una economia del coneixement. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Creuen que s'ha de donar un impuls i una articulació
sense precedents a la ciència, la tecnologia i la innovació.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dins del tema bancari,
es proposen enfortir la "Banca de Desarrollo" per a ampliar el
crèdit, amb especial èmfasi a àrees prioritàries pel desenvolupament nacional,
com la infraestructura, les petites i mitjanes empreses, la innovació i la
creació de patents.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha una tercera
part d'acords per implementar la seguretat i la justícia. En els municipis amb
més violència, es mirarà d'avançar amb els programes d'ampliació del sistema de
seguritat social, de combat contra la pobresa. Es reformaran els cossos de
policia, es buscarà un nou sistema de justícia més ràpid, eficaç i transparent
i Mèxic anirà a un codi penal únic.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha una quarta
part dedicada a acords per a la transparència, la rendició de comptes i el
combat a la corrupció. Es crearà un sistema nacional contra la corrupció, que mitjançant,
una reforma constitucional, establirà una Comissió Nacional i estatals amb
facultats de prevenció, investigació, sanció administrativa i denúncia pels
actes de corrupció i un consell nacional per a una ètica pública.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La cinquena part
fa referència a acords per a la governabilitat democràtica: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la possibilitat d'obrir-se a governs de coalició.
Una nova llei de partits, i una reforma electoral, que redueixi i faci
transparent la despesa dels partits, es revisaran els temps oficials de radio i
televisió, "per impulsar una cultura del debat polític" i una
racionalització dels anuncis electorals.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un exemple: dins de la
reforma política,l'apartat 5.8 sobre medis de comunicació, proposa: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>"Fer transparent i racionalitzar els
recursos que l'Estat inverteix en publicitat en els medis de comunicació".
Es crearà una instància ciutadana i autònoma que supervisi la contractació de
publicitat de tots els nivells de govern en medis de comunicació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(seria interessant aplicar-ho a casa nostra)<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El gran pacte per
Mèxic, que molts han comparat amb els Pactes de la Moncloa, acaba amb els acords
pressupostaris pel 2013, la definició dels mètodes de treball, els mecanismes
de seguiment i avaluació. I quelcom més important, que m'ha impressionat: és
el quadre temporal on figuren, en una llista, les 97 reformes proposades, i marca, una rera l'altra,
quan es presentaran les reformes legals, quan s'iniciarà la implementació de
cadascuna, quan es culminarà la implementació i quan quedaran garantides
gràcies a la reforma pressupostària que pot fer-les realitat.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les circumstàncies
entre països i regions econòmiques són molt diferents. Podríem dir que tenen
poc a veure. Però sí que podem entendre que Mèxic i Espanya, o Mèxic i
Catalunya estan vivint moments excepcionals. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Moments que els ciutadans i ciutadanes
consideren crítics. Per això, quan aquí encara veiem a la classe política
immersa en la polèmica diària, quan observem opcions partidistes tant polaritzades,
allunyades entre elles i sobretot, del que passa al carrer,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>potser cal parar, mirar endavant, i fer un
pacte. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquests moments
tant difícils potser cal que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les
persones, els líders polítics, sindicals, empresaris, moviments socials seguin
i pactin. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La política pot ser l'eina per
resoldre els problemes i els països, també, han de generar
"confiança". A què esperen?<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-6809257465682222522012-11-29T00:15:00.001-08:002012-11-29T00:15:35.832-08:00La fi de l'Ancien Régime
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La democràcia és
fabulosa. Cada quatre anys,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>- cada dos
quan es fa molt necessari - , la població posa a cadascú al seu lloc. Les
eleccions catalanes han estat un exemple de participació democràtica i també de
pluralitat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tot i el bloqueig informatiu
a que ens tenen sotmesos els "blogs" electorals, repetint amb el
mateix ordre i les mateixes proporcions, els mateixos personatges i les
mateixes sigles, hi ha hagut grans sorpreses.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>El mitjó s'ha capgirat i alguns grups han crescut de manera
impressionant, fins i tot un ha aparegut sobtadament al Parlament. Mentrestant,
les dues formacions històricament més grans, estan en davallada<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La meva primera
reflexió és que la gent ho està passant tant malament que no està per mitges
tintes. Els dos partits de centre, els qui tradicionalment eren moderats, els
qui fins avui han representat el poder, Convergència i Unió i el Partit dels
Socialistes, cauen i semblen quelcom del passat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Als primers, se'ls fa responsables de les
retallades, als segons, responsables de la crisi. Els dos semblen tacats per la
corrupció, Uns, pel cas Palau, els altres, pel cas Bustos, amb alguns afaires compartits,
com el Pretoria. És normal, per què són els qui han tocat més anys més poder. La
meva primera visió és que la gent que ho està passant malament, la classe mitja
que veu com s'esgoten els seus recursos, vol un canvi radical. Potser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>durant l'Ancien Régime, en un sistema gairebé
bipartidista, convergents i socialistes, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>creien que tenien el poder assegurat. Amb
aquestes eleccions això ha desaparegut.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>El poder potser es guanya amb anys de treball al carrer, al costat de la
gent, de les entitats i no només amb aritmètiques i aliances des dels despatxos.
Potser alguns personatges hauran d'abandonar la prepotència i començarem un
altre capítol de la història.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si hi ha uns dies magnífics per fruir de les
incerteses de la democràcia, són aquests, les jornades els posts-electorals
quan no hi ha majories absolutes, els dies previs als acords. De cop, els polítics
que donaven per garantida que adquiririen una gran quantitat de poder, -excepcional
deien-, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han recuperat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una lloable virtut: la humilitat. Benvinguda
sigui. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Jo no sé qui
haurà enredat Artur Mas a convocar aquestes eleccions. Què fàcil és perdre
poder quan s'està a punt de tenir-lo gairebé tot. La democràcia és molt que els
càlculs dels experts en enquestes, dels entesos en comunicació, del pensament
únic que prediquen els contertulis i els aduladors. No n'hi ha prou amb els
consells dels gurús, amb les reunions amb els Cercles, els bancs i caixes,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb creure's<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els grans grups mediàtics que volen marcar
agendes.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els desitjos de la població, de
la Catalunya real, van més enllà. Són molt plurals i en aquests moments, més
radicals del que pensem.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Encendre els
ànims amb la independència potser ha provocat més la divisió que la unió. I
entre els sobiranistes, posats a donar "el gran salt endavant"<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>potser no es fien tant de que sigui
l'oligarquia qui encapçali el procés.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ja s'ha parlat molt del peu canviat dels
socialistes, aferrats a la seva tesi<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>federalista, que amb prou feines entenen aquí i allà.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi ha un tema cabdal: Durant molts anys, tant
ocupats en governar i en les cabòries internes, han abandonat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la gent que pateix. Els veuen molt lluny, aferrats
als seus privilegis. Penso <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una pregunta
clau: Quantes vegades s'han trobat els regidors socialistes de Barcelona amb la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, amb els Iaioflautes o amb els afectats
per les Preferents?. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No estic parlant precisament
de que facin la Revolució de 1917. De debò tornaran a saber qui són, on són i
cap on van, i sobretot, a qui es deuen?<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Si alguna cosa
han tingut els grups que han pujat, començant pel líder d'ERC, fins i tot per
Alicia, per Iniciativa, Ciutadans o la CUP ha estat el seu frescor. Hem
percebut que no representaven directament el poder. La gent vol sentir
alternatives, idees noves, vol veure cares diferents. Gent radical que els
defensi. Que trobin alguna solució que ens ajudi a sortir del forat. Propostes
originals. L'amalgama de gent tant diferent al Parlament potser, en alguns moments
d'aritmètiques inversemblants,- si miren què passa al carrer-, ho permetrà.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Els dies després,
tenen moltes paradoxes. Ara resulta que alguns <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels qui havien animat al president a agafar
el bàcul de Moisés fan un pas enrere i el critiquen pel seu fracàs. Ara resulta
que entre la gent assenyada,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alguns sectors
d'empresaris i els contertulis més moderats, demanen una entesa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>socio-vergent, és adir entre socialistes i Convergència
i Unió. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Voldrien que tornés l'Ancien
Régime, el del 3%. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Més còmode per
l'establishment. Perdoneu-me, però això vol dir que no han sabut llegir en
absolut els resultats d'aquestes eleccions, que no només tenen una clau
sobiranista.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">A mi m'agradaria
pensar, que l'oasi d'aquests dies, d'aquestes hores post eleccions, on sembla
que tothom mira amb més bona cara a tothom, pugui durar tota la legislatura. De
sobte he pensat que els principals polítics i els seus caps de comunicació passarien a tractar els periodistes
amb uan extrema gentilesa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i cura. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Amb respecte, tal com cal. Potser s'estarien donant
compte, que, cada quatre anys, és la població la qui <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dona i treu la confiança als qui estan a les
institucions. Que ells i els seus caps estan per quelcom tant valuós com és servir.
I que qui guanya o qui perd no ve donat per determinació divina, ni tan sols
des de les direccions d'alguns grans diaris. Ho decideixen els ciutadans i
ciutadanes amb el seu vot.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-25199658152594088562012-11-22T13:51:00.001-08:002012-11-22T13:51:50.357-08:00L’equilibri del príncep Xi
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></b> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El XVIII Congrés del Partit Comunista de Xina ha acabat
amb la flamant elecció d’un dels considerats prínceps de l’establishment, el
qui serà nou president del país més poblat del món: Xi Jinping.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Després de la reforma iniciada el 1978 per Deng Xiaoping,
la República Popular Xina ha gaudit d’unes dècades en que les xifres de
creixement anual, que arribaven als dos dígits, tot ho valien. Els darrers
mandataris, Hu Jintao i Wen Jiabao van tractar d'introduir moderació i buscar "l’harmonia social" i l'expansió del mercat intern, per a no basar-ho tot
en ser la fàbrica barata del món.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els aduladors,
alaven com Xina ha fet una tasca impressionant d’eliminació de la pobresa. Els
crítics, adverteixen que ha estat un capitalisme sense drets, sense escrúpols.
Uns i uns altres coincideixen a observar que les diferencies capital-camp,
rics-pobres, est-oest, ciutadans-inmigrants, no han fet més que augmentar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El desenvolupament econòmic no ha tingut paral·lelisme en
lo polític. Els del règim et deien que la gent no estava preparada, no estava
educada. Tanmateix la falta d’un estat de dret, de fórmules per adreçar l’opinió de la població, posen en perill la mateixa estabilitat d’un país del qual depenem
tots. Les fórmules de participació haurien de començar per l’interior del
propi Partit Comunista. Hi ha qui té la teoria que l’extensió de la classe mitja
portarà de forma natural a aquesta situació. Hi ha qui assenyala que no es pot
oblidar el camp. Que a Xina totes les revolucions han començat pel camp. Hi ha
qui pensa que l’acord tàcit que hi ha entre el poder i els grans empresaris per mantenir l’ordre, xocarà cada dia més amb
una classe urbana, jove, preparada i amb ganes de participar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Xi Jinping té avui
59 anys, el seu segon Li Keqiang, 57. Pertanyen al grups dels ´´prínceps´´.
Hereus d’antics dirigents, d’herois de la Revolució. Però les convulsions
polítiques van fer que quan eren nens, ho passessin molt malament. El pare de Xi
Jinping, era Xi Zhongxun <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vice-premier.
Vivien entre l’elit. Però, l’any 1962 el pare va caure en desgràcia i va acabar
tancat 16 anys a la presó. El 1966 quan comença la bogeria de la Revolució
Cultural, la situació empitjora, Xi Jinping era considerat el fill d’un “contra-revolucionari”
i va ser enviat durant set anys a Liangjiahe un poble rural a la província de
Shaanxi, a treballar al camp. El 1974 és readmès al Partit Comunista i entra a
la prestigiosa Universitat Tsinghuà de Beijing, on va estudiar enginyeria química.
Un cop mort Mao, quan el 1978 Deng Xiapong impulsa les reformes, nomena al seu
pare governador de Cantón. Precisament una de les províncies on van
implantar-se les primeres “zones econòmiques especials”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Xi Jinping comença la seva carrera lluny de
Beijing, per després a anar avançant com a governador de Fujian, després de la
industriosa província de Zhejiang, i finalment a Shanghai. Molts cops li ha tocat netejar
llocs que havien estat tacats abans per dirigents corruptes. Molts esperen que heretarà
l’esperit reformista del seu pare, qui era contrari a les arbitrarietats del poder, i que fins i tot va criticar l’actuació a Tiananmen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Les paraules de Xi Jinping al final del XVIII Congrès no
van ser tant el·líptiques com altres vegades. Va parlar de necessitats reals de
la gent, de millorar escoles, d'aconseguir llocs de treball més estables, d’una seguretat
social més ample, d’una atenció sanitària de qualitat (recordem que a Xina va
passar a ser de pagament), de cases més habitables<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i d’un medi ambient més net. Va parlar molt
de partit, de poble, de responsabilitat i encara no de llei, democràcia o
llibertats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Des de molt lluny, sempre he cregut que hi dos grans
enganys en el que les classes dominants d'Occident han estat còmplices en detriment dels ciutadans i ciutadanes xinesos. Durant les últimes
dècades el capitalisme especulatiu de tot el món ha obtingut uns grans
beneficis amb les deslocalitzacions i amb els productes fabricats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Xina. Els europeus sabíem perfectament que
els treballadors d’aquelles contrades cobraven uns sous misèrrims, de 60 i 70
euros al mes, potser ara la mitja arriba a 100. Percebíem perfectament que no
tenien drets sindicals. Coneixíem que els emigrants interns, no podien gaudir
de cap dret social. Aquestes pràctiques, ja havien estat descrites des de feia
més d’un segle pels teòrics del marxisme. Se’n diu extracció de plusvàlua
barata. Occident s’ha beneficiat durant aquestes dècades directament de la
manca de drets dels treballadors xinesos, també, igualment, de la manca de cura
pel medi ambient, que s’ha viscut durant la revolució industrial d’aquell país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Hi ha una altre qüestió més personal, però que afecta al
sistema de vida que regeix el planeta. Occident ha permès que Xina tingues un
règim demogràfic peculiar i cruel. A nosaltres ja ens està bé, que les famílies
xineses de classe mitja o baixa no puguin tenir més que un fill. (per què la
classe alta paga la multa i en tenen més). Això és clarament una discriminació
pel fet d’haver nascut en aquella part del món. És quelcom que occident
permet i fins i tot ho veiem amb gust, per què d’altra manera tothom hauria de
plantejar-se un canvi de vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Benvingut Xi si nomena les coses pel seu nom. Sembla que
pot ser un pas endavant cap a la modernitat. Té l’exemple de la valentia reformadora
del seu pare. El príncep haurà de buscar l’equilibri entre passat i futur, però
la justícia social i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la implantació d’un
estat de dret a Xina és quelcom, que ara onvé a tothom, quan ja no podem
viure immersos en bombolles, bogeries, miratges i abusos econòmics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-90063804983599075092012-11-15T23:03:00.002-08:002012-11-15T23:03:48.702-08:00Gora Amaia
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Avui fa una setmana que a les 9.23 del matí Amaia Egaña
es suïcidava llançant-se des del seu pis de Barakaldo en presència de la
comitiva judicial que anava a desnonar-la. Aquest fet va commocionar el país i
va provocar que, per fi, col·lectius professionals, entitats i politics
busquessin mesures.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Si un observa les primeres reaccions a través de twitter
el mateix dia nou les més repetides feien referència a la corrupció de polítics
i banquers, a que el govern proposava demanar una moratòria i a per què no
sortia en els mitjans el nom de l'entitat bancària vinculada, en aquest cas
"la Caixa". En un twitt es comparava el cas d'Amaia amb el del petit
empresari grec Dimitris Christoulas i s'acabava dient <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"nos toca actuar".</i><o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El dia 10 la majoria dels twitts feien esment a les
protestes a Barakaldo i a que la majoria de les sucursals bancàries apareixen
pintades. Igualment tota una corrent a Internet es preguntava amb estranyesa
pels motius del suïcidi,quan Amaia i el seu marit treballaven i rebien dos sous.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El dia onze la majoria de la gent a twitter es feia ressò
de la reacció en cadena de govern, jutges i sindicat de policia per aturar els
desnonaments. L'alcalde de Jun, enviava un suggeriment a "la Caixa
responde" preguntant si "<i style="mso-bidi-font-style: normal;">algú
hauria de demanar disculpes</i>". Una altra part d'internautes repartien
l'article aparegut a "el Mundo" de Casimiro García Abadillo. sobre
"l'altre cara del suïcidi d'Amaia".<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La família Egaña és molt coneguda a Eibar. El pare era un
antic militant socialista, molt respectat. El germà portava una botiga
d'electrodomèstics. Segons aquest article Amaia Egaña havia avalat a un germà i
ajudava a aquest en les seves deutes i sembla ser que no ho havia explicat al
marit. Això per una part d'opinadors ja feia que no entrés en els casos dels
desnonaments "típics" i desesperats.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>A mi precisament aquestes circumstancies encara em preocupen més. Com en
el cas de Dimitris Christoulas ens desvela la gravetat del moment. No és una
família emigrant, -amb tot el respecte-, amb molt pocs recursos econòmics, en
l'aventura d'un pis petit. És l'enfonsament de la classe mitja quan ja no pot
estirar més, tractant de donar suport a la familia, amb tota la part
psicològica que això comporta.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Afortunadament la classe política va reaccionar, -a
posteriori- , en el passat cap de setmana. Igual que van reformar la
constitució en un moment, per "adequar-se a les demandes dels mercats i d'Europa".
En uns quans dies han dissenyat unes mesures d'urgència que marquen un llindar
de pobresa. Crec que no és el cas en el que es trobaria Amaia ni el de molta
altra gent.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Algú podia haver-ho previst, si haguéssim vist la
dimensió real del problema. Si a l'estat espanyol el nivell de morositat dels
privats era i és altíssim, algú havia de pensar amb el dret dels deutors. Què
clarividents i que tardanes van ser les paraules de J.L.Ibarra del Tribunal
Superior de Jusitcia del País Basc quan va dir a TVE <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"El derecho ha matado a la justícia".</i> Durant el cap de
setmana, la Kutxa va ser la primera entitat que va dir que aturaria <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els desnonaments. Després bancs i caixes van
dir estaven disposats a negociar. Però algun banquer va advertir de que no es
produís una reacció en cadena i una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>situació d'impagament generalitzat.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Crec que prendre mesures immediates era necessari, però
que legisladors, professionals, i institucions bancàries haurien de seguir
treballant i dialogant amb plataformes d'afectats. S'equivocarien si només volguessin conservar la imatge i passar la
tempesta per tornar a les mateixes pràctiques. Haurien d'observar que no estem
en una crisi cíclica, una coyuntura que en dos anys passarà i tornarem als feliços
moments on Espanya era el lloc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">"on
es podien guanyar més diners en més pocs temps" </i>(frase cèlebre de
Solchaga).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estem en una crisi del
sistema.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i davant d'això, algunes de les
coses que hauran de canviar són les relacions entre administració i ciutadans,
també entre entitats bancàries i clients.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">L'Estat Espanyol ha gaudit de més de tres dècades de pau
i progrés gràcies a una classe mitja esforçada i amb un gran sentit comú. Cosa
que,a cops, no ha tingut correspondència amb el nivell dels seus dirigents
polítics o de les èlits econòmiques. En el cas que estem parlant, queda
claríssim, que els partits arriben tard a les situacions de desesperació, dels
seus mateixos militants, tant ocupats com estan en campanyes i campanyes electorals.
El nivell d'autisme es molt considerable. I això pot ser terreny fèrtil per
moltes situacions perilloses.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En el cas de les caixes i els bancs. Ja no parlem del
passat, dels temps de la bombolla. Quina és la funció avui d'aquestes entitats?
En què serveixen De què estan servint al petit empresari?De què serveix que es
destinin recursos a milers de programes d'ajut social a tot tipus d'entitats
benèfiques, quan falla el tracte que tenen amb un client, de classe mitja, no amb
grans empreses, en el moment que passa a tenir problemes. La casa d'Amaia
s'estava venent per Internet amb l'afegit "llaves no disponibles". En
alguns casos les entitats bancàries han privatitzat els serveis de morosos i ja
no són ni ells els qui negocien. On ha quedat la funció, la prioritat social?. Potser haurien de plantejar-se una reestructuració de dalt a baix.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Malauradament Amaia Egaña, passarà a la història. De moment
ha servit per què els poders públic reaccionin durant uns dies. Amb ella, la
classe mitja ha llençat un crit d'alerta. Que no es vagi convertint en un crit
d'agonia. Eskerrik asko Amaia.<o:p></o:p></span></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-83257592636065299962012-11-07T13:50:00.000-08:002012-11-07T13:50:32.707-08:00Obama, “el millor” està per venir
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Una munió de gent
entusiasmada aplaudien aquesta nit al president Obama a Chicago. Han esperat
força. Primer, a que Romney<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>felicités el president i reconegués la derrota.
Entre l’entusiasme, ell semblava una mica més distès que a tota la campanya.
Donava tota la impressió d’una gran festa democràtica.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">He assaborit dues
referències del seu discurs: Després de fer pedagogia sobre que unes eleccions
poden semblar un espectacle, ha comentat que aquestes discussions venen a ser<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una mostra, una marca de llibertat, tot advertint,
que, a molts països, hi ha gent que arrisca la seva vida només per poder
parlar. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En segon lloc, Barack
Obama ha fet un clam per la unitat, comentant, que, malgrat les diferències.
Tothom busca els mateixos objectius, per exemple, -aquí una de les seves dèries
-,” les millors escoles pels seus fills i els millors mestres”.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Avui l’editorial
del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">New York Times </i>assenyala que la
seva victòria no significa la unitat d’un país molt dividit, però si suport a la
seva equació personal que no ha parat de repetir: Prioritat total per a la
política interna,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>generació de llocs de
treball, acabar la reforma sanitària, - ( que no entra`en vigor fins el 2014)- ,
augmentar els impostos, i reduir el dèficit. A la vegada que enfocar sense
extremismes temes com les polítiques d’emigració, l’avortament o el matrimoni
homosexual. Els vots, a estats com Ohio, també demostren que els votants,
com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>defensa el seu president,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sí creuen que, en aquests moments,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el govern federal ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’intervenir directament, per a donar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>suport a la industria manufacturera.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Qui ha apostat
per Obama? Les enquestes ho demostren molt clarament. El seu vot és directament
proporcional a les rendes més baixes i a les minories. Les dones també l’han
preferit a ell. I en aquest 2012 el vot de la minoria hispana ha passat a ser
determinant, cosa que en el 2008 ja va fer la raça de color, després que molts
decidissin enregistrar-se.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El 93% dels nord-americans
de color voten Obama,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>igual que el 71 %
dels hispans. Això ha estat decisiu a Estats del sud oest com Nevada o New Mèxic,
on la minoria hispana és important, però també a Virginia, on la presencia <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arriba al 8% dels vots. L’actitud de Romney de
fa uns mesos respecte a la <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>llei
d’emigració d’Arizona o el seu concepte d’impulsar “l’autodeportació” dels
emigrants, no va semblar gens bé a aquest col·lectiu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Encara hi ha a Estats Units quatre milions
d’emigrants il·legals, en la seva majoria hispans. Obama va dir als debats, que
els seus fills sí han de ser considerats ciutadans. Això vol dir que el pas del
temps, i el creixement demogràfic de la minoria, encara consolidarà més la
importància del vot hispà.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Aquesta ha estat
una campanya menys passional, però molt professional per part de l’equip Obama.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En aquests moments als Estats Units hi
ha 154 milions d’usuaris de facebook i més de 110 milions de twitter. Durant la
campanya el twitt més vist<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’Obama feia referència
a que tots les joves haurien de poder tenir accés a la Universitat, El de
Romney clamava per a nació unida. El twitt de la victòria, d’Obama que, ell o
el seu equip han emès a les cinc del matí, ha estat retuitejat per 600.000
seguidors.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La gran festa
democràtica està acabant. Ara ve la feina. Els nord-americans han elegit un
president demòcrata i a una Cambra de Representants republicanes. Això és una
mostra de moderació o equilibri.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I ningú
no amaga que venen temps difícils. La prioritat, reduir el dèficit. Així
s’entén el seu discurs per la unitat.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Increïblement, sis de cada deu nord-americans entén que han d’apujar-se
les taxes per tothom. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En quan la
família Obama ha sortit davant de la multitud, tothom ha esclatat en un gran
aplaudiment. Però..la seva filla petita, ha parlat amb el pare i li ha
recomanat girar-se per a saludar també als qui tenien al darrera de l’escenari.
Obama li ha fet cas. Cal esperar, que la mateix actitud tingui l’administració
tingui amb els menys afortunats, ara que “el millor està per venir”.<o:p></o:p></span></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-87391199535653676722012-10-29T01:11:00.000-07:002012-10-29T01:11:30.521-07:00Obama tres debats després
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Els debats d’aquestes
eleccions nord-americanes no passaran a la història. Diuen que han acabat en
empat. Fora de propostes concretes el que ha pogut quedar a l’espectador és la
conclusió<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de qui pot tenir més temprança,
qui pot tenir més caràcter, en uns moments sense receptes màgiques, on el
pragmatisme es seguirà imposant.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En el primer debat,
Obama va estar absent. Sí va exposar de manera lineal el seu objectiu : reduir
el deute , reduir el dèficit, fer inversions i ajudar la classe mitja. Bona
part de la trobada va dedicar-se als impostos a les classes mitges. Romney va
estar més segur prometent que ell no els pujaria les taxes. Va criticar l’excés
de sector públic posant com exemple negatiu a Espanya i va advertir que, amb
les retallades, quatre milions de persones pobres podien perdre l’ajuda social.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En el segon debat
Barak Obama sí que hi era i va anar al cara a cara.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Van fer-lo drets, movent-se i van haver de
contestar les preguntes del públic, amb un format semblant al “tinc una
pregunta per vostè”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Allà va voler
deixar constància dels canvis d’idees i de programa de Romney en les darreres
setmanes. I Davant la decepció expressada per un dels seus votants del 2008 va
contestar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">´´ Tú no estàs satisfet, la majoria de nosaltres tampoc”.</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>Romney va tenir dues esllavissades quan
va referir-se a la contracepció, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
criticant l’actitud del president després de l’atac al consolat dels Estats
Units a Bengasi, a Líbia. Allà, Obama va acusar-lo de “fer política” amb una desgràcia
nacional.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va tenir autoritat i va poder
marcar diferències. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El tercer <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>debat, en ser de política exterior, va ser el
que va interessar menys els nord-americans. Aquí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Obama jugava en camp propi. El fet de ser
president, és a dir <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Commander in Chief”</i>
de les tropes, li dona una certa infal·libilitat. No van fer cap referència a Europa.
Van referir-se al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i una mica a Xina. Obama Tenia
dos asos: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Havia acabat amb Bin Laden i la
marxa d’Irak . Allà va pronunciar una frase que va preocupar-me després de
tants anys: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Vam oblidar per què hi havíem
anat”</i>,</b>. És evident que ell també s’ho pregunta contínuament a l’Afganistan.
I aquí, va fer, per mí, una de les afirmacions més interessants, per a contrarestar
el que havia estat l’objectiu de les èpoques anteriors : <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“On hem de construir país és aquí</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">”</i>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va quedar clar que hi ha unes relacions molt
complicades amb Pakistan i Romney va centrar la seva crítica en que s’havien deteriorat
els vincles amb Israel. Quan parlaven de les grans amenaces, (sembla que el país
més important del món sempre ha d’estar amatent a les grans amenaces), el
president va anomenar les xarxes terroristes i sobretot Romney va destacar la
nueclearització d’Iràn. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Però, al mig, per
poc que poguessin, tornaven a la política nacional. Obama volia deixar palesa la
seva dèria, (no sé si ho va fer per markèting, però sem embla molt bé que els
polítics tinguin dèries pacífiques), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per
l’educació i la recerca. Ell va dir, que per ajudar l’economia, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cal contractar mestres, sobretot de
matemàtiques i ciències. Que les famílies tindrien ajuts per què els seus fills
anessin a la Universitat. Aquí Romney va caure en terreny contrari i va contestar-li
nerviós que la crisi econòmica no es passarà contractant mestres. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Pels qui haguessin
volgut més espectacle, poc n’hi va haver-hi. El president es mou en un to
mesurat i acadèmic, no tant altiu com Al Gore, però poc li falta. El públic d’esquerres
si va poder escoltar que la política la marcaria el govern federal i no les
companyies energètiques, Wall Street, l’Associació Nacional del Rifle o les asseguradores
sanitàries privades<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Hi han autors que
diuen que l’efecte Obama ha mort, que potser va ressuscitar al segon debat. Jo
crec que, per causes naturals, va morir en el precís moment en el que va prendre
possessió. El discurs del <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>4 de novembre
del 2008 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la nit al parc Grant de Chicago,
l’Obama líder començava: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Ha quedat palès que aquesta és una nació en
el que tot és possible”</i></b>. Dos mesos després, el discurs de la presa de
possessió, el 20 de gener del 2009, els qui estàvem allà, a deu sota cero, esperàvem
un discurs energètic, amb alguna espontaneïtat. No va ser així. Vam
consolar-nos quan vam veure marxar l’helicòpter amb George W. Bush. El somni de
molta gent de veure una persona de color a la presidència, s’havia aconseguit.
Era un esgraó més en la lluita per la igualtat social. Però això ja s’havia
acomplert. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Havíem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entrat, sense marxa enrere, en un altre
capítol, en el que el candidat-líder Obama havia passat a ser president. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Obama, com
qualsevol president <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vol passar a la
història. Sorprenentment, en el primer debat va estar espès per explicar el seu
projecte estrella:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La reforma del
sistema sanitari anomenada l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Obama care</i>.
La intenció és que uns 30 milions de persones que fins avui no tenen
assegurança mèdica, puguin tenir accés al servei i que s’eliminin les discriminacions
de les asseguradores contra alguns pacients amb determinades edats i malalties.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però aquesta llei, tot i aprovar-se el 2010
no entrarà en vigor fins el 2014. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tanmateix, el que
mira qualsevol família de classe mitja avui és la butxaca. Segons les estadístiques
el mes de setembre van crear-se 114.000 llocs de treball nous. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La taxa d’atur va baixar del 8,1% al 7,8% el setembre.
(tot i que hi ha qui diu que podria ser un 12% si tinguessin en compte la
població dels qui ja no busquen feina).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Les
properes xifres sobre la creació de llocs de treball i la taxa d’atur poden ser
decisives. Es coneixeran el dia 2 de novembre, quatre dies abans de les
eleccions. Allà es reflectirà el que ha passat a l’octubre, i potser serà més
important que els tres debats presidencials<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>per saber com seran els quatre anys que venen.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span></span></div>
<span style="font-family: Calibri;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Voldria fer una
postdata. El respecte per l’edat i la professionalitat dels periodistes moderadors.
Jim Lehrer, de la cadena pública PBS, que va moderar el primer, té, per
exemple, 78 anys. Allà al USA sí tenen en compte els sèniors i la seva credibilitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
</span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
<o:p></o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-36251082702149551892012-10-27T10:22:00.002-07:002012-10-27T10:22:22.582-07:00Dia d'homenatge a Pasqual Maragall
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Quan vam arribar tot era
una incògnita. Vam apuntar-nos per Internet. Les previsions anunciaven aigües.
Només coneixíem que érem una colla de gent que ens havíem trobat per facebook des
del mes de març per homenatjar Pasqual. Mentre podíem veure tímidament el sol
al damunt, vam enfilar la pujada del Castell de Montesquiu amb esperança.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">S'havia organitzat un
dia de picnic, amb taules de ping-pong, canxa de futbol, música, dinar. Vam
començar a abraçar gent coneguda en un ambient tranquil i relaxat. Molt
diferent al tràfec diari o als llocs que vas per obligació. Vaig arrufar el nas
quan una amiga va dir en veure'm: "mira quans ex". Quan van arribar
Pasqual Maragall i Diana, encara hi havia poca gent, però això va permetre que
tothom pogués saludar-los. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ell no va deixar de
somriure i vaig fixar-me en que manté aquella guspira inquisitiva a la nineta dels ulls de
quan mira fixa la gent. Primer van pujar dalt del castell on hi havia dos
documentals de fotografies i una recopilació d'imatges fetes per TV Clot, per
l'equip de la Pepi Rafel. Quelcom amb un gran valor, rescat de gags
inimaginables de fa vint anys pels barris de Barcelona. On Maragall i gent
d'associacions de veïns anaven pel mig d'obres rodejats d'un seguit de regidors
que esbufegaven.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Entre les fotos que van
anar enviant a la pàgina web, a mi va sorprendre'm una que explica molt bé el
personatge. Un dia de pluja, quan ell i els seus entranyables guardaespatlles van parar al
mig d'una carretera en veure un accident. Hi havia un fanal que travessava la
via. Evidentment, va ser ell mateix qui va retirar el fanal. No sé com va
quedar la gavardina.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Vaig poder conèixer els
seus pares. La mare ens explicava que de petit tenia un cert defecte a la parla
i rebia unes classes especials. Des d'aleshores feia palès que el seu, és un
esperit lliure. Quelcom que també s'observa a les fotos de les primeres
reunions polítiques, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan Maragall es
presentava amb pantalons vermells.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">A part de la seva
originalitat i de la seva formació anglosaxona. Jo destacaria dues coses del
personatge públic, de l'alcalde i el president: una visió per projectes espectaculars,
il·lusionants. No només els Jocs Olímpics, que van situar Barcelona al mapa,
També va obrir la ciutat al Mar, va deixar la idea del Fòrum. l'Euro-regió. l'Estatut, la Llei de
Barris, el partit Europeu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No és un
"ayatolah", però, per pròpia autoexigència, ha estat un visionari. Els
seus projectes buscaven la unitat de la societat civil i no els feia servir com
a moneda de bescanvi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">I segon, voldria
destacar el seu tracte especial amb el ciutadà a peu de carrer. A mida que ha
anat passant el temps, Pasqual ha estat cada cop més afectuós amb la gent
senzilla. Aquesta progressiva humanitat, lluny del màrqueting, ha crescut paral·lelament
al seu rebuig cap a la "política tradicional", els
"convencionalismes", els "silencis pactats" o, els
"aparells´´. Una gran amiga comuna Carme Carol, va trucar-me un dia, quan
acabava el seu segon mandat i va dir-me:<i style="mso-bidi-font-style: normal;">,
"No sé que està passant. No puc entendre-ho, Pasqual està sol. L'han
deixat sol".<o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Aquest diumenge passat
ja estàvem en una altra dimensió. Sense protocols, l'Elvira Garcia de Gràcia va
pujar-li una fotografia, l'Angel Castanyer, de Valencia, un dibuix magnífic,
com fantàstic era el retrat d'en Perico Pastor del cartell de la Festa. Tothom
tenia una anècdota o molts records compartits, o senzillament un bri d'agraïment
per la seva persona. Potser van aprofitar per recordar-li o no, o van preferir mantenir una distància. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La premsa va portar-se
de meravella, amb respecte. Van parlar amb la Bet Casanovas de la Comissió, amb
la Diana Garrigosa. Van filmar les abraçades de la primera gent que anava
arribant, i,- sense que ho preveiéssim-, ell va posar-se a ballar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Un dels moments més
divertits va ser com enquibir tres-centes persones per una foto de família. Amb
prou feines se'ns podia veure. No importava. La Colita, amb tota la seva
autoritat, va ordenar que ens apleguéssim més i que diguéssim
"pa-ta-ta" i en Xavier Beciana, va el "clic".<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">I així vam continuar.
Tothom va fer cua pel pícnic. Van donar-nos un cistell i una manta i a terra
que vam posar-nos per a fer un bon most. Mentre escoltàvem la música i les
parelles de ball espontànies continuaven fent de les seves. Jo vaig creure endevinar
una Diana alliberada, feliç. Si ell balla, ella també.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Va ser emocionant
trobar-nos amb alguns amics i amigues amb els que mai no tens prou temps per
expressar emocions per telèfon. A la nostra colla fins vam donar-nos les mans,
per fer un pacte. Sota el castell de Montesquiu vam decidir emplaçar-nos de nou
per a fer un projecte creatiu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">A l'hora de la manduca
podíem observar que per allà estaven asseguts l'Ernest Maragall, en Carles
Martí, la Marina Geli o la Montserrat Tura, que també va marcar-se un ball.
Però, per sort, no hi havia parlaments. Era una festa per i d'en Pasqual. Quin
plaer!. Després del brogit de les èpoques pre-electorals en les que sembla que
els líders han de parlar contínuament. Aquelles hores estàvem allà senzillament
per compartir i tothom a la mateixa alçada, és a dir, amb el cul a terra.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Després de dinar, va
continuar la música. No va ploure, però les temperatures anaven baixant i
pausadament, la gent va anar marxant. Vam tornar a donar-nos abraçada, a
fer-nos unes darreres fotos i a dir-nos fins aviat. No vam fer grans
acomiadaments. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Quan baixàvem des del
castell de Montesquiu, respiràvem a fons aquella olor tan agradable d'herba
mullada, el ric oxigen del pre-Pirineu.. Semblava que en Pasqual s'ho havia
passat bé. Per a nosaltres havien estat unes hores molt especials. Quin bon dia!<o:p></o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-83469905597828124272012-10-12T08:22:00.001-07:002012-10-12T08:22:58.943-07:00Del sentiment únic al pensament plural
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Dies abans de la Manifestació de l’onze de setembre va
trucar-me un amic. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“He posat l’estelada al balcó. He entès que la situació econòmica només
pot arreglar-se amb independència”.</i></b> Poc després va telefonar-me una
amiga <strong><em>“estic super-indignada per la situació econòmica. Vens a la
manifestació?”.</em></strong> El mateix dia un altre amic, anarquista, baixava a
Barcelona entusiasmat per la mobilització de tanta gent cap a una esperança comuna.
Aquell dia 11 vaig coincidir amb dos amics més, un que se sent plenament català
i alhora espanyol. Té família a Castella i li molestava la profusió de símbols.I finalment un altre, que no creu en cap bandera, més aviat sent un
animadversió cap a qualsevol a festa patriòtica, i, precisament, viu a pocs
metres de l’estàtua de Rafael de Casanovas.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Aquell mateix dia, una de les meves veïnes , que, per
cert, estava malalta, va baixar a la plaça i va dir-me: <em><strong>Volia veure les
banderes que hi ha penjades al nostre edifici. Qui les ha posades?</strong>.</em> Jo vaig
preguntar per com es trobava ella. Un amic periodista va dir-me: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Es
que no ho entens. Ara estem en una altra dimensió: ara es tracta de decidir si
nació sí o nació no”. </i></b>He de dir que tinc tot el respecte pels que viuen
amb ulls eufòrics, amb il·lusió el que els polítics i alguns mitjans de comunicació
ens han mostrat com uns moments d’acceleració històrica únics, sense marxa
enrere. Acceleració del moment històric, on alguns insisteixen en premonicions
futures i des de diversos extrems s’atia el conflicte. Cada cop que aquest tema
es planteja a Madrid, genera la natural incomprensió i contestes
estrambòtiques. Això fa que aquí aleshores posem un altre cop el crit al cel.
Aleshores convoquem nous actes plens i més plens de senyeres<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Aquestes grans mostres d’uniformitat no tenen gaire bons
precedents històrics. La sociòloga Anna Harednt va definir com van arribar al
poder alguns partits autoritaris de dretes o d’esquerres. Primer era necessari difondre
una gran confabulació externa, un gran enemic exterior contra una nació o una
raça. Després, a través de la propaganda, s’arribava demonitzar l’enemic
exterior i després, més greu, a assenyalar el còmplice, el dissident intern. No
puc evitar que les uniformitats em facin por, encara que sigui el sentiment de
reivindicació d’un país. Del sentiment únic i majoritari, català-culé, molt
respectable, preferiria passar al pensament plural.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">A les discussions del primer estatut, de 1978, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la majoria dels partits catalans van estar en
contra del concert econòmic per què consideraven que el primer govern de la
Generalitat no podia començar la seva vida posant impostos. Greu error. Han
passat trenta anys i la diferencia, la injustícia fiscal amb Catalunya ha anat perllongant-se.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però aquesta vegada, la proposta de
concert econòmic votada pel parlament semblava haver estat presentada a Madrid,
sense voluntat d’acord, sense aquella predisposició al pacte, i aquell temps
per negociar, que les forces polítiques van tenir a la transició. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Després d’un altre menyspreu sofert a Madrid, immediatament
vam parlar del referèndum i de convocar eleccions. Tot això en el marc d’una
gran crispació de la gent per la crisi econòmica més greu que ha viscut en
dècades, amb una administració assetjada pels impagaments, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i amb un moment polític en el que l’oposició està
completament enfonsada,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>separada de les
classes populars, per què els ciutadans i ciutadanes els recorden com a
responsables de la crisi.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Tota aquesta acceleració ha estat amplificada per grans
grups mediàtics entusiasmats per l’objectiu sobiranista o pel contrari, per la “sacrosanta
unidad”.. Alguns fan contínues càbales de com serà el dia després de la
Independència. La qüestió social ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quedat eliminada, davant les presses
identitàries. I amb molt encert, han aconseguit que bona part de la classe
mitja, pugui assimilar que amb independència el seu dia a dia, millorarà, o si
més no, conservarà el seu estatus econòmic. Que un cop superat el problema de
les finances públiques sent independents, això pot revertir directament als
ciutadans i viurem en un país ple de flors com Dinamarca o Suècia. Altres ens
diuen el contrari, que immediatament serem expulsats del paradís europeu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">En tot això, es troben a faltar els pensaments plurals a
mig i llarg termini de la classe política i la classe universitària. Els intel·lectuals
han desaparegut ? Vull entendre que hi ha gent capaç de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>transmetre formules que passin dels
sentiments, - tots legítims - , <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
pensaments i programes, i que es discuteixin els encaixos i possibilitats de
futur entre Catalunya i Espanya amb tranquil·litat, profunditat, temps, i seny.
A ningú no se li escapa que calen pactes, pactes entre tots; tots els de dins i
pactes amb tots els de fora. Pierre Joseph Proudhon a “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El principi federatiu</i>” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>parlava del concepte de “contracte”, entre
persones, entre pobles, entre nacionalitats civilitzades. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Un pacte és un conveni pel qual un o molts caps de família, un o molts
municipis, un o molts grups de pobles o Estats<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>s’obliguen de forma recíproca i igualment els uns pels altres”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Sempre m’ha molestat l’excés de soroll. Però sí tinc una
cosa clara: Pel que sí lluitaré és per què tots els meus amics puguin expressar
els seus sentiments més o menys diferents. Siguin majoria o minoria. Tots
pensen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segons les seves vivències i la
seva visió<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i aquesta diversitat és la
nostra riquesa, portin una bandera, una altra o no en portin cap. Que puguin
respectats i no ignorats o assenyalats, per què aquest és sobretot un país de
llibertats. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Més enllà, voldria tornar del sentiment a la realitat. El
primer dels meus primer amics, independentista, està a l’atur, va ser acomiadat
injustament i ara dona unes classes. Ho està passant magre. La segona amiga
cobra una pensió justeta. El tercer amic té ara una bona feina, després d’haver
estat un parell d’anys aturat. El quart té un bon treball però a la seva
empresa han anunciat un ERE que segurament l’afectarà. El cinquè és jubilat.
Tots tenen un denominador comú: avui viuen unes situacions dures, però podrien
empitjorar. Potser tots plegats hauríem d’estar a l’alçada.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></div>
<br />
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-66626634333976984512012-09-23T11:08:00.000-07:002012-09-23T11:08:12.950-07:00EOI: GIMCANA PER NO ESTUDIAR IDIOMES
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Era una vegada un
pare i una filla. Van fer un examen de nivell per segon de xinès a l’Escola
Oficial d’Idiomes de Barcelona. No van superar el nivell per arribar a segon, i,
suposadament després d’un sorteig, van quedar exclosos fins i tot d’entrar a les
llistes d’espera de primer. La filla va fer l’examen de nivell d’alemany, van
observar que tenia nivell de segon, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i,
després d’un sorteig, van posar-la en llista d’espera.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El dia de la
matriculació de les llistes d’espera, la filla tenia un dels primers números de
la preinscripció. Però la ruleta de la sort va fer que només poguessin entrar a
matricular-se, no els primers pre matriculats, si no a partir d’un número
aleatori dels més alts. Els qui eren presents no ho van entendre.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Com que encara havien
quedat unes poques places lliures, finalment, van convocar un dia de repesca pels
qui havien quedat exclosos de tots els idiomes. Això va ser el passat divendres
21 de setembre. Però el criteri, va ser aleshores, per ordre d’arribada a
l’escola. No servia ni l’ordre de preinscripció, ni el de llista d’espera.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Com és lògic, els
aspirants a estudiants van començar a arribar el dijous a les sis <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la tarda i a les set amb la intenció de dormir
allà. A Les set del matí ja hi havia unes cent cinquanta persones a la cua. A
les vuit dos cents cinquanta. Només hi havia 50 places. Uns voluntaris anaven
elaborant una llista extra oficial amb les preferències de què volien estudiar
els qui anaven arribant, i vigilaven que les cues es respectessin. I anava
arribant més gent.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El pare va
arribar poc abans de les 7.00 i pensava que somiava. Gent amb sacs de dormir,
amb cadiretes plegables de platja, amb menjar, amb veure, amb diaris, amb els mòbils.
Tots compartien una mateixa esperança: arribar a estudiar un idioma en una
escola pública, on la matrícula costa 200 euros. Pensava que no podia ser, que
havia tornat a un país del tercer món. Des d’aquell moment, se li creuava un
pensament: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Estudiar és un dret, no un
privilegi. Estudiar és un dret´´</i>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La
cua arribava dos travessies més enllà del carrer Arc del Teatre. La gent feia
fotos. Alguns joves que passaven al costat de la cua després d’una nit de
festa, al·lucinaven.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Quan ja es feia
de dia, de sobte va apropar-se una dona vestida de blanc amb uns talons molt
alts. Per la seva imatge semblava que es dedicava a l’ofici més antic i també
que aquella nit havia begut bastant. Va mirar la cua amb una cara de sorpresa
total i no se li va ocórrer una altra cosa que obrir els ulls, alçar les mans i
dir: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Que Dios os bendiga, que Dios os
bendiga..Good bless you”. </i>Menys mal que algú estava de bon humor.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Els nois que vigilaven
les cues van donar un crit d’alerta. Una senyora amb samarreta “verde fosforito”,
que anava amb un mòbil a la mà, tenia intenció de colar-se. Primer sembla ser
que va intentar fer-ho entre les primeres posicions. La dona després va refugiar-se
entre les bicicletes del bicing. Però encara semblava que volgués dissimular. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“la de verde fosforito, la de verde
fosforito”</i> cridava la gent. Per afegir una mica més de tensió, algú
advertia: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“És probable que a mida que
s’apropin les nou del matí, arribin altres que es vulguin colar directament”.</i>
Això servia per a mantenir-nos desperts.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Va venir al tele,
van preguntar<i style="mso-bidi-font-style: normal;">-…Però qui ha organitzat això..?”.</i>
El procés de matriculació va acabar sent una continuada derivació de
responsabilitats entre l’escola, la pàgina web i la Generalitat, o la Generalitat,
la pagina web, i l’escola. Ningú no se’n feia responsable, o potser sí, dos
contra ú: la dolenta era la pàgina web.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Quan van obrir
les matriculacions, els joves del principi de la cua van començar a fer de
portaveus de les males notícies. El primer idioma en esgotar les seves places va
ser el rus. Després l’anglès, el francès, l’alemany, el xinès. Aquí el pare ja
va veure que fracassaven un 50% de les seves opcions. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El pare recordava
que havia estudiat a l’EOI feia 36 anys. Pensava en les seves primeres professores
d’anglès. La de primer es deia Isabel, la de segon i tercer, Angels Gibert. Ho
havia passat pipa entre aquelles parets. Però a finals dels setanta,
matricular-se, ja era gairebé impossible. Era imprescindible dormir una nit al
ras per aconseguir entrar a primer. 36 anys després l’Escola Oficial d’Idiomes
no ha millorat. Altre cop, degut a la forta demanda, has de dormir una nit
davant la porta si vols tenir possibilitats de matricular-te. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El pare va anar
avançant posicions, i, quan ja tenia el caramel a la boca, ja que només li quedaven
unes 15 persones al davant…van fer córrer…”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Segon
d’alemany…esgotat”…</i>I ja no li va quedar altra cosa que abandonar la cua,
després de quatre hores.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Va marxar
deprimit rumiant si a l’administració, a la pàgina web o a l’escola, algú ha
pensat què s’ha de fer quan la demanda supera en molt a l’oferta. Amb la quantitat
de professors d’idiomes amb atur que hi ha a Catalunya en aquest moment, potser
algú hauria de planificar ampliar el nombre de classes. Més enllà, es
preguntava a qui li podia interessar aquest sistema caòtic. Per accedir a
l’ensenyament públic d’idiomes a la ciutat de Barcelona has de passar per una
autèntica carrera d’obstacles, una gimcana , i al final, el més probable és que
no aconsegueixis matricular-te. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En un moment de crisi
i atur els idiomes són imprescindibles. Entre altres coses, degut a la greu
deficiència en idiomes estrangers en l’ensenyament reglat. Els qui veuen amb
complaença o resignació el col·lapse de l’ensenyament públic d’idiomes han de
ser gent molt elitista. Centenars de joves, aturats, com els de les cues d’aquella
matinada, en són les víctimes. També ho perd el país.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per cert, quan el
pare va abandonar capbaix la cua, poc després de les onze del matí, només
quedaven places de primer per dos idiomes: èuscar i català. Molt significatiu.
Va entristir-lo pensar que bona part de la gent jove, agafarà l’opció de
marxar.<o:p></o:p></span></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-47544441070601075612012-09-08T14:21:00.002-07:002012-09-08T14:21:42.902-07:00Tres dones i una càmera
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span> </div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El programa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Informe
Semanal</i> ha emès un reportatge anomenat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Polio
contra el Olvido </i>en el que he col.laborat. Bàsicament és l’experiència personal
de tres dones amb una força increïble. Ana Liébanas, Angeles Sierra i Carmen
Urbano. Les tres van agafar la polio a principis dels anys seixanta. Dos
d’elles van passar molt temps internades a institucions.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Després de molt esforç van poder entrar al
món acadèmic i al món laboral. Ara, en arribar a una edat mitjana, la polio
s’ha reproduït però afectant pulmons, cor, creant una fatiga general. Van
acceptar fer aquest programa per a fer un crit d’atenció per què investigadors
i laboratoris estudiïn sobre la síndrome post-polio. Que tant metges com
autoritats sanitàries prenguin consciència de la seva existència.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">No hi ha un periodisme millor que explicar històries de
la gent, de lluita, de crisi i de superació. En aquest cas Ana, Angeles i Carme
han desenvolupat un “gen” especial, el de l’activisme. Angeles ens deia: “Com que
jo ho he passat malament, lluitaré cada dia de la meva vida, per a que
altres no ho passin així”. Angeles Sierra participa ara al moviment 15-M a la
seva ciutat de Valladolid.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El reportatge va sortir sol. En l’edició va tractar-se nomes
d’entrecreuar les vivències d’aquestes tres dones, d’emmarcar-ho amb la visió històrica
del metge i historiador de la Universitat de Salamanca Juan Antonio Rodríguez i
de començar amb la magnifica mostra fotogràfica de retrats amb gent amb polio
de Berni Millet, que s’exposava a l’edifici Fonseca. Crec que el documental agradarà.
Tots els de la nostra generació anàvem a prendre la famosa vacuna oral amb un
terròs de sucre. Tothom coneixia algú que patia polio, a la família o entre els
veïns. Però després, no hem estat conscients de la lluita d’aquestes persones per
aconseguir una vida independent.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Deia que això és el més gratificant del periodisme.
Recordo amb molta emoció dos reportatges més: Un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Informe Semanal</i> que vam rodar a l’estiu de 1989 o 1990. Es deia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Se acabó la Parálisis</i>. Descrivia com un col·lectiu
de joves amb paràlisi cerebral van començar a entrar en contacte amb el món
dels ordinadors, en concret a l’escola Pont del Dragó de Barcelona. Gràcies a
les adaptacions per que poguessin treballar amb l’ordinador van aconseguir,
primer de tot, comunicar-se, i després aprendre i avançar en la integració educativa
i laboral. Eren anys de moltes esperances. En aquell reportatge vaig conèixer
la gran amiga Rosa Ortolà, una dona que també “és la caña”.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Acaben de celebrar-se els 25 anys del Projecte Home a
Mallorca. I això m’ha fet recordar un seguit de reportatges a Línia 900, que
dirigia Jaume Vilalta. Recordo que vam rodar durant mesos, fins i tot anys. fent
el seguiment de persones, avui amics, que havien ingressat al Projecte Home de
Mallorca, dirigit per Tomeu Català, per a rehabilitar-se de la droga. Recordo
una escena que valia tot el reportatge i era la conversa de tu a tu entre un
pare i una mare, la família Quetglas, descrivint el patiment entorn el fill que
estava ingressat. Aquell diàleg entre en Joan pare i la Maria, per a mi, hauria
de passar a la història de la televisió.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Avui quan parlo amb alumnes de periodisme televisiu la
meva primera recomanació és que no hi ha un veritable reportatge si no hi ha
una historia viva, si no hi ha persones al darrera. Quan aquestes persones
accedeixen a compartir la seva vivència, el seu sentiment, és excepcional. No
és sensibleria, és sentiment, és humanitat. Però, per això, l’equip entrevistador
ha de treballar un temps, ha de generar confiança. Una cosa que amb les presses
i canvis d’horaris i personal del periodisme actual és gairebé impossible.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Voldria trencar una llança a favor de la televisió pública,
de TVE, de TV3, de BTV, etc. De programes com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Informe Semanal</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En Portada</i>,
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Línia 900</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">el Repor</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sense Ficció</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">30 minuts</i>. A part de la informació
diària, la política, l’economia, internacional, esports...molts col·lectius,
els anhels, els patiments de molts ciutadans i ciutadanes no podrien reflectir-se
si no fos per aquests tipus de programes de reportatges. Només aquest tipus de
documentals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poden dedicar un temps a les
persones, a les seves inquietuds i a les seves reivindicacions. Jo també penso
que no hi ha millor informació internacional o econòmica que la que parteix de
la situació de les persones individuals. En programes així, ens podem permetre tenir
temps per una mirada més ample que la que surt de comunicats i rodes de premsa,
que reflectir una visió crítica de la nostra situació i de la nostra història i
recuperar moltes coses de l’oblit.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Per això ha estat tan fàcil poder parlar amb Ana Liébanas,
Ángeles Sierra i Carme Urbano. Jo crec que fa trenta anys que sabien el que
volien dir. Només vam haver de posar la càmera. Sabien que en el franquisme van
ser objecte d’una negligència o un engany i ara no volen que la democràcia les
condemni a l’oblit. Els qui van ser els nens i les nenes de la polio, tenen
molt clar el seu missatge. La part més crítica és quan un doctor de Vall
d’Hebron explica que un dels responsables del gran hospital li ha dit que s’han
de prioritzar els temes de recerca per què cada minut d’investigació val 11
euros, i, per tant, de moment, deixa entreveure, que en la post-polio no s’investiga.
Les vivències, el testimoni d’aquestes tres dones potser farà que reflexioni
algú.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">M’oblidava. Ara comptem amb una altra avantatge respecte
fa uns anys. Tothom pot ser una mica periodista si difon els problemes que veu
al carrer o als grans mitjans de comunicació, a través d’Internet. I aquí, a la
Xarxa, podem trobar-nos tots, sense distàncies i graons professionals i ajudar
a solucionar problemes o injustícies.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-38608479096891235802012-09-02T14:35:00.000-07:002012-09-02T14:36:03.156-07:00Polítics, despatxos i carrer<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">La democràcia és el
millor sistema polític fins avui conegut. Es demostra amb l’alternança en el
poder. Més enllà de la orientació personal de cadascú, el relleu és una gran garantia.
Una vacuna contra la corrupció i alhora estableix un temps que permet els que
els grups polítics perdedors canviïn, rejoveneixin i es regenerin. Quan un grup
passa a l’oposició és que els votants li han dit que el volen al carrer. En el
context actual, -que agreuja qualsevol consideració -, el votants han cregut
que els partits perdedors han format part del problema i els atorguen, - amb més
o menys justícia-, bona part de culpa de la crisi actual. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">En el cas de
l’ajuntament de Barcelona crec que els ciutadans i ciutadanes van demanar als
grups que havien governat fins ara, que tornessin al carrer, que trepitgessin
els barris, que escoltessin la gent que ho està passant malament, que
observessin les escletxes i els clams socials, i que un dia, en un futur, facin
unes propostes que ajudin a salvar el que es pugui de l’estat del benestar.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Tinc un conegut al
que li agrada estar sempre al balcó de Ca la Vila durant la festa major.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Porta molts anys, dècades, veient el poble
des de dalt i difícilment es fa la idea que algun dia haurà de baixar. No s’adona
que potser els qui estan a la plaça el volen estar amb ell però el necessiten fent
pinya amb el grup de castellers, a peu de carrer.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’oposició és dura,
no té visibilitat, però els qui la composen disposen d’un temps meravellós per
a formar-se i sobretot per estar amb la ciutadania, amb la societat civil, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cosa que el polític que gestiona, i presideix,
no pot fer per manca de temps. Sobretot si també ha de fer acte de presència a
múltiples consells d’administració.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’any 1980, quan
Jordi Pujol va ser elegit el primer president de la Generalitat electe de la
democràcia va oferir entrar al consell executiu al PSC de Joan Reventòs. En
aquell moment, molt pocs dirigents socialistes van estar a favor del pacte.
Només Francisco Ramos Molins, que provenia de la Federació Catalana del PSOE,
ex fundador de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, ex exiliat i
represaliat a la URSS, va recomanar entrar al govern. Molts després alguns
dirigents socialistes ho han recordat penedits. Altres van pensar que allò,
malgrat passar molts anys de sequera, va servir per a consolidar a Catalunya
dos espais propis, un pel centre dreta i un altre pel centre esquerra i que era
bo que anessin alternant-se, rere les personalitats rellevants com
Pujol-Maragall, sense menysprear les altres opcions.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">En moments difícils,
d’excepció, és lògic que totes les forces polítiques, empresarials i sindicals,
facin pinya per a sortir del forat. El poble pot agrair que hi hagi iniciatives
com els Pactes de la Moncloa que serveixen per a bastir un marc d’actuació
unitari. També la gent entén que es doni suport a múltiples iniciatives de
l'equip de govern.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El que no seria
tant lògic és que, un grup polític que acaba de perdre,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>torni a agafar tasques de responsabilitat a
corre cuita. Ara fa molt poc que els ciutadans van demanar a PSC i a Iniciativa
per Catalunya que deixessin de governar l’ajuntament de Barcelona. Potser els
estaven exigint oxigenació. Que abandonessin un cert autisme i burocratisme per
a tornar a compartir les situacions a peu de carrer amb els qui estan patint.
Sobretot, la gent jove, els petits i mitjans empresaris, la gent gran, els
dependents. A partir d'aquí podrien reflexionar, sumar, estudiar des de les
universitats i els centres de recerca i reflexió i algun dia bastir un programa
amb novetats. Una proposta que avanci en garantir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una millor qualitat de vida pels ciutadans. Un
"model Barcelona" a escala humana. Però potser ara toca carrer i no
despatx.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">No sé si els
mateixos votants entendrien <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
l’esquerra torni al govern de la ciutat uns mesos després de ser convidats a
sortir. Els regidors podrien ser criticats per buscar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“el poder pel poder”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Assegurarien <span style="mso-spacerun: yes;"> e</span>ls despatxos per a uns quans gestors , serien per
uns dies més visibles, però això no faria més que enfonsar una mica més el
crèdit de la classe política en general. Més enllà, si ara es modelès un grup
de govern “sociovergent” , potser <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’hauria
aconseguit fer realitat un dels somnis dels <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lobbies</i>
de la ciutat, i és enfonsar la possibilitat de l’alternança de centre-esquerra,
que de tant en tant, podria arribar a funcionar com un contrapès contra les
forces del mercat i les grans famílies de poder. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El meu amic
continua veient la festa major des de dalt del balcó, agafat a la barana i no
la deixa. Algú li hauria de dir que, baixi, que no li passarà rés. Ara ja és una
qüestió de si prefereix les poltrones o la gent. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Que no cregui, que, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en democràcia, el poder està en els despatxos,
en les cadires. Afortunadament hi ha homes i les dones que l’esperen baix a la
plaça.<o:p></o:p></span></div>
Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-70210373400677825072012-08-07T11:40:00.000-07:002012-08-07T11:40:55.523-07:00Obama, economia de dalt a baix, o de baix a dalt<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">El president Obama es prepara per a les eleccions i aquest estiu ha volgut parlar d’impostos. Un element clau, -segons ell -, per a que els ciutadans i ciutadanes recuperin la impressió de seguretat que la classe mitjana va anar perdent. Que la gent tingui confiança, -comenta el president dels Estats Units-, és la principal tasca d’una administració.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">En aquest tema sembla el líder demòcrata adverteix que hi ha dues visions contraposades.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi ha una escola que creu que la prosperitat ve d’una economia construïda de dalt a baix. De manera, que a l’època de George W. Bush van procedir a retallar impostos pels nord-americans més rics, - com el de successió -, per què creien que això produiria automàticament creixement econòmic i ocupació. Que la prosperitat de la part més privilegiada de la societat acabaria suposant més ingressos per a tothom. Però va passar que mentre una elit es beneficiava, la família típica va veure com els seus ingressos s’ensorraven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">Obama ho critica. En els seus discursos diu que la prosperitat sempre ha vingut d’una economia construïda sobre una classe mitjana forta i creixent. Observa que el normal és que les famílies aspirin a tenir un pis propi, a enviar els seus fills a la universitat o a assegurar-se una jubilació confortable. De cara als propers quatre anys, Barak Obama creu que es necessiten polítiques que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ajudin a crear llocs de treball, que facin que l’educació i la formació siguin més assequibles, que animin a posar en marxa empreses. I per això, aquest mes de juliol, va proposar al Congrés estendre les retallades d’impostos al 98 per cent dels nord-americans que guanyen menys de 250.000 dòlars l’any.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">Venen les eleccions i l’actual administració nord-americana expressa que els amos de petites i mitjanes empreses són els qui avui estan creant llocs de treball, no els grans holdings. El 97 % de les petites empreses dels Estats Units guanyen menys dels 250.000 dòlars anuals i entrarien dins del paquet de retallades d’impostos que han proposat. La prioritat, han anunciat, és assegurar que aquests petits empresaris tinguin sensació de permanència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">Les properes eleccions decidiran a qui es retallen els impostos. Si als rics o al 98 % de la població nord-americana. Potser a uns mesos vista ja es podrà demostrar que reduir els impostos a la majoria ajuda a que l’economia creixi i, això a la vegada, fa baixar el dèficit. Obama diu que ell això ja ho ha après de les lliçons del passat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; vertical-align: top;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman','serif'; font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES;">Tant de bo serveixin també les seves trucades.<o:p></o:p></span></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-36414105743740541612012-07-29T10:16:00.001-07:002012-07-29T10:18:11.858-07:00Internet, governs en el punt de mira<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">El filòsof Júrgen Habermas defensor d'una societat deliberativa
va criticar fa uns anys la utilitat d'Internet per a la creació d'una esfera
pública. Per ell, hi ha una excessiva fragmentació dels arguments, s'hi troba a
faltar un focus d'atenció<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i uns
mediadors acreditats intel·lectualment que marquin les agendes. Però els últims
anys, el que ha anat succeint sobretot a règims autoritaris elimina aquests prejudicis,
per què Internet s'està convertint en una àgora sense precedents.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La passada setmana, a Beijing, després que les fortes
pluges provoquessin 37 morts el cap de la policia local va amenaçar dient que
castigaran a tots aquells que utilitzin Internet per a criticar el govern. Els
blogs, i sobretot els portals de microblogs, que la gent utilitza des del
mòbil, s'han convertit en una poderós instrument de crítica. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">L'any 2003 la universitat de Califòrnia va organitzar una
enquesta d'abast mundial sobre l'ús d'Internet. A Xina, l'Acadèmia de Ciències
Socials va distribuir-la a dotze ciutats i resulta que va ser el país del món
on la gent va contestar més naturalment que Internet era el lloc adequat on
criticar els governs.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Després del gran creixement dels blogs, va arribar
l'explosió dels micro-blogs. Si a Xina hi ha uns 500 milions de persones amb
possibilitat de connectar-se a Internet,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ja n'hi ha uns 800 amb telèfon mòbil. I la població de les ciutats,
sobretot la gent jove ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha passat a
comunicar-se amb el "twitter" local, a través de missatges curts. A
portals com Weibo també hi poden pujar-hi fotos o imatges. I el que normalment
s'usa com entreteniment, pot tenir una càrrega crítica impressionant. Tothom
coincideix que va haver-hi un abans i un després de l'accident del Tren d'alta
velocitat a Wenzhou, el juliol del 2011, amb 40 morts i més de 200 ferits. Aleshores,
algunes autoritats locals volien tancar ràpidament la investigació. A traves de
les xarxes socials va haver-hi 26 milions de missatges demanant al govern de
Beijing una investigació seriosa i que els responsables assumissin responsabilitats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Internet pot ser una vàlvula d'escapament o una olla a
pressió,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però en qualsevol cas, ja rés
és com abans. A Beijing <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hi ha dies que
la contaminació arriba a límits insòlits. A finals de l'any passat va començar
una campanya per què les autoritats municipals ho mesuressin adequadament.
Curiosament -igual que passava al principi de la revolució industrial amb les
classes burgeses- qui va començar a denunciar-ho va ser un ric propietari immobiliari.
Pan Shiyi, conegut per què va construir el barri del Soho. Demanava al municipi
que tingués el mateix mesurador de contaminació que l'Ambaixada nord-americana i
que no mentís en expressar les xifres. La primera resposta oficial va ser dir,
que el poble no ho entendria. La segona va ser posposar-ho per d'aquí uns anys.
Però finalment, la pilota va ser tan grossa, que els responsables van anunciar
que col·locarien els mesuradors de partícules reconeguts internacionalment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">La setmana passada L'alcalde de Beijing, Guo Jinlong va
presentar la seva dimissió. La seva substitució estava prevista i potser respon
a una pujada normal a en l'escalafó del Partit Comunista. Però el seu relleu va
coincidir amb les crítiques per la manca de previsió i de clavegueram al
districte de Fangshan i la incertesa sobre el nombre morts final provocat per
les inundacions i les pluges. Sigui com sigui, la disposició d'Internet i d'un mòbil,
està permetent a les classes mitges urbanes, i sobretot a una gent jove,
preparada, tenir una eina per anar mantenint els governs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>"accountable" com es diu en anglès.
És a dir, en el punt de mira. La impunitat del poder,- aquí i a la Xina -, comença
a diluir-se.<o:p></o:p></span></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-15872094806601366432012-07-26T19:31:00.001-07:002012-07-26T19:31:48.204-07:00Pedro, el pianista del Hotel Ambos Mundos<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Vaig entrar i vaig preguntar per ell?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Qué saben de Pedro el pianista?</i></b>
Després de mirar-se una estona entre uns i altres van dir-me: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">"Murió
hace ya cuatro años".</i></b><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Estava entrant a l'Hotel Ambos Mundos de l'Havana onze
anys després. Volia reviure les emocions que m'havien atret cap aquell racó. Per
mi, havia estat un espai especial. Tenia al cap una imatge imprescindible: la
del pianista de l'hotel de Hemingway. Pedro era un home gras, amb bigoti, cabells
ja grisos, somrient, sempre suant, que tocava amb una gran dolçor. Al seu
costat, quan jo hi anava, hi havia dreta Pilar una dona de Navarra, d'Elizondo,
amb el cabell més blanc i, que, amb la mateixa delicadesa que ell palpava les
tecles, ella li anava col·locant i posant del dret les planes de les partitures.
L'ombra d'aquell indret, la música i l'escena del pianista i la seva amiga destil·laven
tendresa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">En aquest mateix viatge recent vam apropar-nos amb la meva amiga
Silvia a menjar a un local nou sense massa poesia, al carrer Infanta. No vam
seure a dins, per què semblava que estaven rodant un documental amb uns joves
que cantaven "a capel.la" música reggae. Des de fora semblava que
estaven filmant amb una mini grúa. Vam menjar, asseguts afora una plat
d'spaguettis i una pizza. copiosos, sense molt sabor, però plens de formatge i
tomàquet. El que menjarien els nou rics de l'illa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Jo sabia que el pianista Pedro, gràcies a les gestions de
Pilar, havia pogut viatjar a Espanya . Va gaudir molt, però va tornar després s
l'illa. Va retornar a l'Havana vella<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
viure de manera molt senzilla. Vaig preguntar a les dones dels lavabos<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">.
"Vivia en un cuarto o quinto piso por aquí en un edificio de la Habana
Vieja. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estaba solo con un perro. Cuando
murió, usted sabe, pesaba mucho. Tuvieron que bajarle con una grua. Ay
pobrecito".</i></b> Jo anava recordant els personatges d'aquells carrers
Mercaderes i Infanta. Pensava en Pedro i també en Begonya, una senyora de
gairebé noranta anys, presidenta de la Sociedad Vasco-Navarra, a qui trobava repartint
"javitas" (bosses de plàstic amb una parell de sabons i oli), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a jubilats de la Societat fins i tot més grans
i més necessitats que ella. De vegades, venia a l'oficina a portar-nos dolços.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Els nois del reggaeton van sortir fora i vam saludar-los.
Alts, prims, pell molt bruna, amb les gorres de beisbol corresponents. Un era
fill del cuiner. El local, tot de plàstic groc, els va semblar un lloc de luxe
per a fer la seva primera filmació. Es diuen "Control Music". Sonen
prou bé. Vaig mirar la càmera i no m'ho podia creure. Era com un minigrua construïda
amb ferros però que finalment acabava amb un telèfon mòbil. Havien muntat tot
un aparell estrambòtic, que els servís com una steadicam, i que acabava amb un
telèfon, per a gravar imatge i sò.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vaig al·lucinar.
Van donar-nos el telèfon. per si un dia fem un documental de música cubana. Si
no, ja sabem com trobar-los, en aquella estrident cantonada del carrer Infanta.
<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Les senyores del Hotel Ambos Mundos van continuar. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">"El
día del entierro fue muy triste sabe usted. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El perro bajó pausadamente las escaleras,
mientras descendían el cuerpo de su amo y le acompañó hasta el cementerio de
Colón"</i></b>.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un amic de Pedro va
recollir l'animal i va viure fins fa poc.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Vaig seure una estona front al piano. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi havia un jove que tocava mecànicament, sense
cap intenció ni intensitat les notes anodines de les cançons més tòpiques i
típiques pels turistes, que passaven i miraven amb cares de babaus.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Vaig prendre a
glops un té molt fred de malenconia. Sort que tenia paper i llapis.</span></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-34993279065941724702012-07-24T03:47:00.001-07:002012-07-24T03:51:50.977-07:00Oswaldo Payà, el canvi des de dins<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Vaig conèixer Oswaldo Payà a meitat dels anys noranta. El
desembre de 1997 vaig obrir la corresponsalia de TVE a l’Havana, això em va
permetre un contacte més directe amb l’anomenada “oposició interna”. Davant d’una
dialèctica històricament molt agressiva entre l’Havana i Miami, ell era un home
de l’illa que es basava en la mateixa constitució per a presentar una proposta
democratitzadora, el Projecte Varela. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Va
arribar a recollir les 10.000 signatures que requeria la constitució de 1970 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i les va presentar legalment. Democratacristià,
en comparació amb altres opositors, em sorprenia d’ell una visió moderada i
sobretot, una coherència en la seva vida personal.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Mai no va deixar de treballar com empleat del
ministeri de salut pública. No vaig veure en ell privilegis en la vida quotidiana
que sí vaig observar en d’altres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Vull recordar aquí una anècdota. Crec que era de l’any
1999 abans de la Cimera Iberoamericana a l’Havana. Un matí, pel carrer, prop de
casa seva, vam trobar la seva esposa casualment. Nosaltres portàvem la càmera.
Ella una tovallola i un pijama..Estava molt nerviosa. Va dir-nos que la policia
havia retingut Payà i que no sabia què passaria amb ell. Vam entrevistar-la.
Vam enviar-ho per satèl·lit, a través de la televisió cubana, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i la noticia va sortir al telediario. Aquella
nit Payà va sortir lliure. Vam saber que va ser gràcies a una intervenció, una
trucada directa de Josep Antoni Duran Lleida al Consell d’Estat cubà l’havia
alliberat. Duran i Lleida liderava la Internacional Democratacristiana i tenia
molt bones relacions amb Fidel Castro. Al vespre va trucar-me Payà per agrair-ho..<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Uns anys més tard. Just després que revés el premi
Sajarov al Parlament europeu, Payà va passar per Washington on jo era
corresponsal. El recordo a una reunió a la fundació que dirigia Madeleine
Albright i després a una conferencia magistral a la Universitat de Georgetown.
Allà se’m va quedar una argument que jo crec que era el que més definia en
aquell moment a Oswaldo Payà.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ell
demanava un pas enrere a Miami i deia que la transició cubana havia de fer-se
des de dins. Amb el consens de les forces opositores i de forces reformistes
del règim, però des de dins de Cuba, no dirigit ni protagonitzat per grups de
fora. Entenia que com més protagonisme tinguessin els Estats Units o les forces
radicals de Miami, menys possibilitats hi hauria d’evolució. En aquell moment,
amb l’administració Bush, amb l’estela de Mas Canosa no era fàcil fer aquesta
afirmació davant dels exiliats. I ell va ser valent on ho havia de ser.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; mso-ansi-language: CA;">Sense saber les circumstàncies de la seva mort,
coincideixo amb el professor Joaquim Roy de Miami, quan diu que si l’accident
de cotxe no fos fortuït, el principal perjudicat seria el règim. La lògica em diu
que quan un líder moderat, demòcrata, desapareix, a curt termini els qui es creuen
guanyadors són els extremismes. No està clar a llarg termini.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-22175512052131977792012-03-04T14:05:00.000-08:002012-03-04T14:05:29.082-08:00Violència i Informació<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Aquesta darrera setmana m’ha tocat informar, a torn partit, de les manifestacions dels estudiants i de l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona. M'ha cridat fortament l'atenció que unes icones, les dels aldarulls, les de contenidors cremant, les de l’atac a la façana del Banc Pastor i a la Borsa de valors de Barcelona, han passat clarament pel damunt de qualsevol altre contingut, el motiu de la manifestació, o el fet que hi participessin, gairebé 70.000 persones. (Per una reivindicació universitària, una de les concentracions més importants de la democràcia).<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">És evident que els actes vandàlics d’una minoria van monopolitzar la informació del primer i del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segon dia. El tercer i el quart la tensió informativa va baixar i es centrava en si els mossos entrarien o no a desocupar el rectorat.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Si algú preguntés a la gent del carrer quines eren les reivindicacions concretes que demanaven els universitaris ...pocs ho sabrien dir. Els mitjans estàvem molt ocupats parlant dels aldarulls i del cost de les desfetes. Un minut d’informatiu, amb totes les cadenes competint per a oferir les imatges més impactants, donen per ben poc. Això ja hauria de portar-nos a una profonda reflexió pels organitzadors de la manifestació, i també pels comunicadors.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Però hi ha una segona lectura, tristament provocada pel sensacionalisme de les imatges dels contenidors cremant. Algú al món s’hauria assabentat de les protestes de Barcelona, si no arriba a ser per aquests punts minoritaris de violència?. Hagués sortit Barcelona a la portada del New York Times?. L’altra dia es donava una classe d’etnologia al campus, al costat de l’ocupació, i un professor ho deia així...´´la violència, la imatge de la violència, es menja qualsevol altre proposta´´. Però, sense aquesta violència, algú li hagués fet algun cas a la manifestació massiva?. És trist.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Crec que és un tema que tots, estudiants, universitaris, comunicadors, autoritats, hauríem d’estudiar a fons...Parlavem amb el company reporter gràfic Manuel Mesa què en un partit del Barça es separa clarament el que ha estat el fet esportiu i el resultat, del que són els aldarulls posteriors a Canaletes, i generalment no fem el mateix en un acte reivindicatiu i pacífic que, al final, ha tingut a trenta ´´caputxins´´ fent burrades al final.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Curiosament, va haver-hi qui va veure un partit polític entre els organitzadors...Alguns han posat el crit al cel. Però fins i tot la imatge del ´´social unrest´´ a Barcelona hauria pogut servir alguns polítics de ´´l’establishment´´, per a que agafessin les portades dels diaris, i demanessin separar-se de l’objectiu del dèficit a Brussel·les, o reivindiquessin més autonomia fiscal per Catalunya..Curiosament, les imatges de violència –afortunadament sense conseqüències personals- sempre podrien ser ´aprofitables´´ en benefici politic..<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Seguint també amb la paradoxa, donat l’impacte inicial, aquesta vegada el tancament al rectorat també ha estat noticiable. He de dir que aplaudeixo que les assemblees fossin obertes, que les poguéssim veure en directe per Internet, i que ens permetessin ser presents, sense problemes, als mitjans de comunicació. Crec que els Mossos han actuat amb intel·ligència i mesura en estalviar-se les imatges del desallotjament, i que, en canvi, el rector sembla haver actuat de manera molt diferent a alguns dels seus antecessors que consideraven que, per preservar l’autonomia universitària, ells no convidaven les forces d’ordre a entrar al Paraninf.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"></span></o:p></span></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El moviment d’estudiants, en veure'ls parlar a les assemblees, em va semblar prou raonable, encara que eren molt pocs, en comparació amb la manifestació. A la vegada, no han quedat clars els missatges claus de la protesta. Les coses que demanaven, eren bastant inintel·ligibles per la gent del carrer. Tot i que hi ha un gran desconcert i una emprenyada general. Però temes com les convocatories, taxes, la massificació de les classes, l'autonomia universitaria respecte les empreses, queden lluny de la senyora Maria. Encara hi ha qui veu a la universitat com una illa de privilegiats o qui no veu que la universitat pública està en perill. Tant de bò els poders entenguèssin que la Universitat més que el problema és la solució per a la sortida de la crisi. Tant de bo els claustres sortissin més al carrer.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;">Vaig assistir a actes molt curiosos. V</span></o:p></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">a sorprendre'm molt quan un conjunt de joves van començar a recitar lletres reivindicatives a ritme de ´´rap´´ al bell mig de la plaça Espanya. S'anaven turnant un a l'altre, amb una memòria impressionant. No sé si sen's va notar el punt nostàlgic dels anys de ´´la Gallineta´´ o ´´l’Estaca´´. Els mateixos executius que sortien de la Mobile-Fira, engrescats, treien fotografies de la filera de Mossos , cara a cara, amb els raperos allà al davant. Fins i tot va parlar un ´´iaio-flauta´´ amb el seu gayato i va dirigir-nos el seu particular míting..</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Els que sí contínuen igual, atacant medis de comunicació, són els de les caputxes. Pel que tinc entès, van pintar i agredir un càmera d'Antena 3, també a un equip de Tele 5. A TVE, un va arrencar una bateria d'una càmera i un altre ´´va caure´´ al damunt d'una que portava el company reporter i la va trencar. Aquests personatges, que no crec que estudiin a cap facultat, haurien de ser clarament aillats, per tots nosaltres. Estudiants i treballadors de la comunició. A les manifestacions dels setanta, sempre hi havia uns quants ´´finalistes´´ que acabaven reventant els vidres del primer MacDonald's de les Rambles. Crec que els donava ordres un home gran, coix, amb muletes..i que potser no volia afavorir les manifestacions, si no reventar-les. Potser que tots plegats, aprofondim una mica més, i intentem diferenciar el gra de la palla. No són anti-sistema, per què, amb la violència, aconsegueixen l'efecte contrari.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><br />
</div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-17545948548158005592012-02-03T21:45:00.001-08:002012-02-03T23:00:59.618-08:00Fernandez Jurado, una vida per recuperar els mots i la llibertatL'amiga Maria Josep Udina m'envia una nota comentant que l'Ajuntament de Castelldefels es planteja treure el nom de Ramón Fernàndez-Jurado a la Biblioteca Municipal. Fernández Jurado era poeta, professor de català, professor d'esperanto, emigrant, activista lluitador que es va passar tota una vida lluitant per a recuperar els mots, la historia i la democràcia per aquest país. Crec que ara seria un error esborrar plaques, noms, històries i que ens saltessim, potser per deconeixement, l'homenatge que haurien de rebre tots i totes les persones d'aquella generació que es van deixar la pell per què avui gaudim de l'alternancia política.<br />
<br />
Voldria recordar quatre dades biogràfiques.<br />
<table class="contentpaneopen"><tbody>
<tr><td class="contentheading" width="100%"></td><td align="right" class="buttonheading" width="100%"><a href="http://historia.sindicalista.org/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=19" target="_blank" title="PDF"><img align="middle" alt="PDF" border="0" name="PDF" src="http://historia.sindicalista.org/templates/spanish_red/images/pdf_button.png" /></a></td><td align="right" class="buttonheading" width="100%"><a href="http://historia.sindicalista.org/index2.php?option=com_content&task=view&id=19&pop=1&page=0&Itemid=30" target="_blank" title="Imprimir"><img align="middle" alt="Imprimir" border="0" name="Imprimir" src="http://historia.sindicalista.org/templates/spanish_red/images/printButton.png" /></a></td><td align="right" class="buttonheading" width="100%"><a href="http://historia.sindicalista.org/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=19&itemid=30" target="_blank" title="a/e"><img align="middle" alt="a/e" border="0" name="a/e" src="http://historia.sindicalista.org/templates/spanish_red/images/emailButton.png" /></a></td></tr>
</tbody></table><table class="contentpaneopen"><tbody>
<tr><td colspan="2" valign="top"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;">Ramon Fernández Jurado va néixer a Almeria, el 6 de gener de 1914, i va morir als setanta anys a Barcelona, l'any 1984. Va arribar a Barcelona amb els seus pares quan només tenia 4 anys. Ebenista de professió. Va ser un autodidacta. Al seu barri de Gràcia es va capficar per aprendre dibuix, català, i esperanto, que estudiava a la societat Pajo Kaj Amo, de la mà de l'anarquista-utòpic Domènech Massachs. Als 15 anys es va afiliar a la CNT, però molt aviat va optar per la UGT, al qual va pertànyer fins a la seva mort. Coincidint amb la proclamació de la II República, es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol (BOC). </span><span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;">L'any 1935, quan feia el servei militar a Jaca, va entrar en la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA), motiu pel qual va ser detingut i va patir presó per primer cop. </span><span style="color: #333333; font-family: "Tahoma","sans-serif"; font-size: 10pt;"></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 11pt;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"></span></span></span></span><br />
<span style="color: black; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;"><br />
Va participar en els combats que van tenir lloc en els carrers de Barcelona el 19 de juliol del 1936. Immediatament després va marxar al front d'Aragó amb les primeres milícies. Va ser cap de centúria de la columna Joaquim Maurín, assolint així el càrrec de comandant de l'exèrcit de la República. Va caure ferit a la cama al front de Llevant el maig de 1938 -a causa d'això tota la vida va haver de caminar amb una lleugera coixesa-. A l'habitació de l'hospital va coincidir amb un anglès estirat i alt que estava ferit a la gol.la, més endevant sabria que era George Orwell. Des d'aquell maig, desparegut Andreu Nin, ell i els seus companys van patir una terrible persecució des de les files estalinistes..Al front de Llevant, va ser capturat i va estar pressoner a Saragossa, Terol, Bilbao, per tornar a Barcelona on va ser jutjat i condemnat a 30 anys de presó. Durant els tres anys que va restar a la presó Model , on va coincidir amb Massachs, va ser un dels impulsors de la resistència i va col·laborar, entre d'altres activitats, amb la primera publicació que es va fer a la Model i que mitjançant rudimentàries fotocòpies, va denunciar l'afusellament del president Lluís Companys. Una anècdota, Jurado,- des que a la guerra va veure morir un gran amic-, va portar, per sempre més, corbata negre.<br />
<br />
L'any 1942, immediatament després de la seva sortida de la presó, Ramon Fernández Jurado va reprendre la seva activitat clandestina, des del comitè executiu del POUM, amb el maneig d'un impremta, donant suport logístic a la guerrilla urbana i facilitant el pas clandestí de fronteres a qui ho necessitava. L'acció policíaca el va obligar a exiliar-se l'any 1948, passant primer per França i, poc després, a Xile, país en què va viure 15 anys fins al seu retorn a Barcelona el 1964. Allà van nèixer els seus fills.<br />
<br />
Al seu retorn a Catalunya reprèn la seva activitat antifranquista, sobretot des del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. i una activitat frenètica donant classes de català als emigrants, continuava escribint, i relacionant-se amb esperantistes de tot el món. Actiu membre de l'Assemblea de Catalunya participa també en alguns intents de reorganització del POUM. Mort ja el general Franco, s'integra juntament amb alguns antics poumistes en la creació del PSC-Congrésl. Va ser un dels oradors del míting del PSC del Palau Blaugrana, un dels primers permesos a la democràcia. També un dels qui parlaven a la pel.lícula ´´La vieja memoria´´ de Jaime Camino. En aquell moment els de la seva generació van tenir clar que havien de donar un pas enrere i deixar camí a generacions més joves i ´´preparades´´ que havien de ser els gestors del futur.<br />
<br />
Com tants altres militants obrers, Ramon Fernández Jurado va ser un home de formació autodidacta. Va viure en un temps en què gairebé cap treballador no podia accedir a l'ensenyament secundari i s'havia de formar en els nombrosos ateneus i centres d'oficis. L'afany cultural de Fernández Jurado es va fer palès al llarg de tota la seva vida. L'any 1977 i ja jubilat com a ebenista, va rebre el títol de professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Andalús de naixement, va donar classes de català a molts dels seus companys de militància política i sindical. Aquell mateix afany cultural l'havia fer interessar-se tant per l'esperanto com pel naturisme. Va tenir una intensa activitat de difusió i divulgació a través de tota mena d'escrits i col·laboracions en diversos mitjans de comunicació catalans i estrangers. <br />
<br />
Greument malalt, es va presentar com a candidat socialista a les segones eleccions municipals democràtiques l'any 1983 i va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Castelldefels. També és elegit diputat socialista al Parlament de Catalunya l'any 1984. Per poder prendre possessió del càrrec va haver d'anar en cadira de rodes i en un estat físic molt deteriorat. Ho va fer des de l'Hospital de Bellvitge, on va morir poques setmanes després. Per a ell, poeta, recitador de Garcia Lorca, de Maragall .., a qui els honors no li importaven, saber que posaven el seu nom a una biblioteca, haguès estat el màxim.<br />
<br />
Vull explicar dues anècdotes..ja tardanes...Una..Ell sempre anava amb el bastò, i una maleta negre, amb llibres, el diccionari català, les ulleres i multitud de fotocòpies amb poesies i escrits, que enviava diàriament a tots els amics i amigues. I un matí, a la carretera de Castelldefels, un quinqui el va voler atracar amb una navalla. Ramón, amb veu de tro va començar a conversar amb ell sobre la presò Model, es va aixecar la camisa li van ensenyar les seves ferides de guerra. No li importava que el punxès. Van seguir conversant de la situació al carrer, i al final, el noi el va deixar, conençut de que amb aquell avi no li podia treure ni fer rés més.<br />
<br />
Una altra fet, per mi, determinant. La nit del 23-F, Ramón Fernández Jurado, per ensurt del cos de la guardia urbana de l'Hospitalet, es va presentar a les portes de l'Ajuntament, amb un grup de jubilats a buscar armes per defensar, si calia a peu de carrer, la democràcia. La poca gent que hi havia al consistori, els van fer marxar creient que aquell grup d'avis d'havien venut l'enteniment. Potser no era tant així. Potser era que els avis, aquella freda nit del 23-F, eren coherents amb tota la seva vida.<br />
<br />
No conec personalment l'alcalde de Castelldefels. Però sí vaig conèixer Fernández Jurado, Em va impressionar per la seva força i per la seva senzilleza. Un home com tants altres, era d'una generació, que va donar la joventut, l'energia, el coneixement, la rabia, per què aquest país salvès els mots, i tinguès algún dia democràcia. I democràcia significa alternància. Ell va lluitar per què a Castelldefels poguès haver-hi un alcalde del PP, de CiU, d'ERC, d'IU, dels verds o dels de l'Arc de Sant Martí. Tant se val, de qui escolleigi la gent.<br />
<br />
Si ara, el nou ajuntament arriba a treure el nom d'un lluitador per la democràcia a la Biblioteca potser estarà renunciant a un dels períodes més grans de la història d'aquest país, la transició. Un temps, en el que tothom va renunciar a una mica d'ell mateix, -tot i tenir vides de pel.lícula-, per què algún dia poguèssin manar els altres.<br />
<br />
Una llicò, que aquests personatges,com en Fernàndez Jurado, el poeta de la Biblioteca de Castelldefels, van aprendre.<br />
<br />
</span><span style="font-size: 10pt;"> </span><span style="font-size: 10pt;"><span style="color: black; font-family: Calibri;"> </span></span><br />
</td></tr>
</tbody></table>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-8575631644786240822011-11-13T15:17:00.000-08:002011-11-13T15:17:47.626-08:00Democracia de mercatAquests dies estic llegint l'article del filòsof alemany Jürgen Habermas ´´Tres models de democràcia. Sobre el concepte d'una política deliberativa´´. Des de la teoria, defineix el concepte de ciutadà, de dret i de democràcia des de les tradicions lliberal i republicana. <br />
<br />
En el primer cas, la tradició lliberal, marca que hi ha una suma de drets subjectius privats,que es deleguen i s'agrupen per a fer front comú davant de l'administració. Els vots són una mena de llicència per què alguns polítics ocupin posicions de poder i defensin la suma d'interesos majoritaria. La política acaba centrant-se en l'Estat i renuncia al principi que els ciutadans són capaços d'acció col.lectiva. <br />
<br />
En el segon cas, la tradició republicana, els subjectes políticament responsables s'ajunten en una societat de lliures e iguals per a trobar unes normes que aboquin a l'interès comú. La política és la pràctica de l'autodeterminació ciutadana, que emana del consens. El paradigma no és un mercat d'interesos, sinó el diàleg. Aquesta teoria, massa idealista, cau en l'error que hem patit històricament, el de l'estretament ètic dels discuros polítics.<br />
<br />
Habermas proposava una tercera via teòrica, la política deliberativa, la teoria del discurs. Ell estableix una conexió entre negociacions, i els discursos relatius a questions de justica. Atorga un lloc central a la formació de l'opinió pública i de la voluntant comú, però a la vegada creu que s'han de mantenir els fonaments d 'un estat de dret.<br />
<br />
<br />
Després de la lectura d'aquestes tres tradicions històriques, de conceptualitzar el que ha estat el lliberalisme, el republicanisme-socialisme, les terceres vies, em pregunto on estem ara?..Quin nom li posaran els teòrics quan avaluin els moments actuals? Com definiran els nostres règims polítics quan estudiïn els efectes de la crisi econòmica, en els canvis politics dels països del sud 'Europa. <br />
<br />
En què ha quedat la voluntat del ciutadà normal i corrent de Grècia i Italia davant les ordres/suggeriments/directrius de l'Unió Europea?. Em pregunto si és legítim que es canviïn i es posin governs des de fora com si rés. (tot i que el senyor Berclusconi difícilment seria sant de la meva devoció). Quina eina tenen els ciutadans per a contrarestar aquesta pérdua de pes de decisió per part de les institucions, els partits o ells mateixos?<br />
<br />
Hi ha qui aquests dies està criticants els governs dels tecnocrates. A qui representen? A qui obeeixen? Responen a uns drets subjectius dels ciutadans dels seus països, responen a una voluntat comú? Ni a uns ni a uns altres. Responen a una entelèquia que en diem Unió Europea, que també ens crida a les urnes cada quatre anys, però no podem elegir-ne govern. Seran governs-instruments, governs-titelles.<br />
<br />
Algú haurà de posar fil a l'agulla, -li desitjo molts anys de vida al veterà filòsof Habermas- i que ens defineixi la situació actual. ´´Democràcia de Mercat?´´, ´´ Dictadura de mercat?´´, ´´Democràcca de Crisi´´, o directament crisi del sistema. Suposo que és el mateix sentiment que podien expressar els països del tercer món quan el FMI els deixava diners i els imposava les polítiques més restrictives possibles.<br />
<br />
Dins del pessimisme col.lectiu hi ha dues coses que em semblen possitives. Una, el sorgiment del moviment 15-M d'indignació, general, jo diria que ha esdevingut un clam interclassita i intergeneracional. Tant de bò, pugui arribar a suposar un impuls a la regenració democràtica. I el segon, el sentiment general, de què la gent comença a interessar-se en la situació. Trobar una sortida a la crisi econòmica ja forma part de les converses, els diàlegs, i de la preocupació també han sorgit exemples de solidaritat.<br />
<br />
En tot això, jo crec que, malauradament, els partits i les organitzacions socials, en general, han quedat atrapats al mig. El centre de gravetat de la presa de decisions està molt lluny i no hi ha respostes. Les seves pica-baralles es veuen comuna lluita de posicions fins a disposar del poder administratiu. Una llìcència per a obtenir posicions que avui tene pocpoder. Però rés més. Hauran de passar molt temps fins que els polítics tradicionals adquireixin una nova posició de confiança i relació amb el carrer. Han de renovar completament, discurs i relacions. Mentretant els teòrics hauran d'explicar-nos on queden els conceptes de ciutadà, de dret i de democràcia altre cop.Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-51064642231827353002011-11-06T02:23:00.000-08:002011-11-06T02:23:30.987-08:00La llegenda d'Albert Musons<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<br />
<br />
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
En el segle vint-i-u<br />
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Democràcia rima amb Gràcia</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Hi havia un conseller conegut a tots els racons</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El qui es deia... Albert Musons</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A l'Església i als Lluïsos</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Va comprendre la força del col·lectiu</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A l’escoltisme el famós ´´compromís´´</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Que el feia sentir viu</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A casa respirà catalanisme</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Musiques prohibides aprengué de germans i cosins</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Un país, una senyera, Puig Antich,´´ llibertat ´´</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Mots prohibits que portava ben endins</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Quins anys de transició optimista</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Al Blaugrana, la suada socialista</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Els primers mítings, recitals, rebel·lia</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Per la Llibertat l'Amnistia i l'Estatut d'Autonomia</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Que fàcil va ser per l Albert reflectir-se en aquell PSC</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Reventós pensava, Oriol Martorell cantava, i Marta Mata ensenyava</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Fins va tenir un amic del POUM, Ramon Fernàndez Jurado</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Que el va adoctrinar a aixecar el puny.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El 23 F va se un revulsiu total</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Treballava a l Opinió</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Ell era un home d'ordre, catòlic, de posat conservador ..però</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Defensant la democràcia, tot un radical</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Amb els ajuntaments democràtics, amb l amiga Mercè Sala</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Entengué que era a nivell local,</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">De veí a veí, </div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Quan la democràcia cal·la.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Amb la revista Carrer Gran</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Va veure que amb quatre joves i un projecte</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Era possible que qualsevol fita</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Pogués tenir efecte.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Durant anys al districte va treballar</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Sumant unes i altres veus</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Sortejant molts tipus de polítics</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Alguns un tant ´´galifardeus´´.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Què difícil havia de ser </div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Compartir taula i tinter </div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Amb una enciclopèdia de Gràcia</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Amb un servidor verdader.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I quan ell més desitjava</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I creiem que li tocava</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El Consell de Gràcia dirigir</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Va ser quan…´´el van ajudar a sortir´´.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Va arribar qui li digué</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Que no donava la imatge</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Que s’havia equivocat de pista, que era massa catalanista</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I va caure de la llista</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">L’Albert del tu a tu, l’activista, l’organitzador</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">No entenia d’aparells</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">De buròcrates, de mesells..</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I si ell es va enfonsar</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A gent més jove, -en Guillem-, va posar.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Amb embolics a Barcelona</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Gràcia era el seu refugi</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">A la Vila, -gairebé una pàtria-,</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El valoraven com a persona.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">I així a Gràcia va quedar, la llegenda d’un conseller</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">De Ca la Vila, ´´pal de paller´´</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Periodista, comunicador..</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Pels sectaris, tot un mal són</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">El qui es deia Albert Musons.</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div>Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7158902486408282891.post-12316548507178117752011-10-22T05:17:00.000-07:002011-10-22T05:17:36.068-07:00Nou periodismeEl meu retorn al periodisme de carrer al país m'ha reportat moltes satisfaccions. Nous companys, retrobaments, activitat frenética i variada, contacte amb el món real i alguna sopresa. Sobretot en el camp de l'activitat i les pràctiques periodístiques. Tothom va amb ordinador i móbil, -ja ni recordem com era la vida sense móbil-. Però potser, el mateix ritme, la precarietat de les condicions de treball, la falta de debat a les redaccions, ha fet oblidar que les fonts s'han d'interepel.lar directament per a comprovar les informacions. Els suports també han canviat. Les edicions digitals dels mitjans es veuen obligades a moure una informació continuada. El que no sé, és si per fer-la més ràpida, estem garantint la veracitat. Si per oferir-la ràpidament, no l'hem de contrastar, malament. Aquest dies he observat aquests dies alguns petits errors que voldria compartir.<br />
<br />
Un diari d'abast nacional explicava fa molt poc a tota pàgina, que als estrangers de Barcelona que demanaven la nacionalitat espanyola se'ls feia un questionari extens per a comprovar el seu grau d'integració. La notícia començava amb el nom de la jutgesa titular del Registre de Barcelona a qui acusava d'haver implementat aquest qüestionari. Com que la centraleta estava colapsada, vam decidir anar a la seu del Registre. Vaig entrar fent cua entre gent que volia inscriure's i altres que anaven a casar-se. Vaig pujar al primer pis. Vaig preguntar per la jutgesa. Amablament va rebre'm i va dir-me que havia estat de vacances. Que ella no feia qüestionaris, que no era el seu tarannà, i que ella comprovava un cert coneixement de l'idioma, que li comentessin l'adreça i el treball. En resum, que la idea del questionari no era d'ella si no de la persona que l'havia substituit en període de vacances. El que més l'havia sorprès va ser que la notícia de diari comencés esmentant el seu nom i que, abans, ningú no l'haguès trucada, per a preguntar-li la seva versió del tema. Evidentment, no vaig seguir amb el reportatge per què es basava en una equivocació. Notícies-denúncia que comencen per un implicat sense preguntar a l'implicat.<br />
<br />
Un mitjà d'abast nacional posava l'altra dia: ´´El comitè d'empresa de l'hospital de Sant Pau té 1.200 pisos.¨¨. Aquella setmana jo havia estat a l'Assemblea de l'Hospital de Sant Pau. Era difícil d'entendre, però el cas sembla ser el següent: Hi ha una fundació privada, que és la Fundació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on hi participen el l'Arquebisbat de Barcelona i les administracions catalanes, que històricament ha rebut donacions de persones que deixaven patrimoni a l'hospital. Aquesta fundació,-que té els seus orígens a l'edat mitjana-, compta amb un bon patrimoni i figura com empresa immobiliaria. La gerència de Sant Pau vol necogicar retallades per què, suposadament, els fan falta deu milions d'euros per acabar l'any amb números vermells. El comitè d'empresa, sabedor que al darerra de l'hospital hi ha una Fundació, suposadament amb voluntat assistencial, proposen que, si la Fundació té 1.200 pisos, col.labori eixugant els dèficits. Però, evidentment, el comitè d'empresa de Sant Pau, amb representants de diversos sindicats, no té 1.200 pisos.<br />
<br />
Un altre gran mitjà exposava l'altre dia, que el Parlament de Catalunya havia decidit retallar-se una paga, no enguany, sinó l'any 2012. Al començament de la seva informació assenyalava que el Parlament de Catalunya havia decicit que els seus càrrecs renunciarien a una de les tretze pagues que tenen per l'any que vé. Caramb. De la informació es desprenia que els nostres legisladors cobraven, a més del salari, tretze pagues. No m'extranya que hi hagi desafecció.<br />
<br />
<br />
No voldria ser nostàlgic ni pessimista. Mentiria si volguès demostrar que els de la nostra generació ho fèiem millor..s'hauria de comprovar. Però m'imagino en Josep Maria Huertas Clavería escridassant-me des de l'altra banda de la secció de ´´Macro´´, preguntant-me si m'havia tornat boig, abans que sortís públicat un error així. O a Mateo Madridejos o Pilar Casanova, des de l'edició.<br />
<br />
Crec que tots plegats hem de pujar-nos el nivell d'exigència. Comprovació, una trucada. Sobretot, ser físicament als llocs. És clar, que de vegades hi anem i tampoc no preguntem. En un dinar col.loqui, encapçalat pel president Artur Mas, la resta de companys va dir-me: ´´tú que portes vestit i corbata, podries preguntar si podem preguntar?´´. Com està el pati !<br />
<br />
En una roda de premsa de govern, amb tots els temes que hi ha per preguntar al damunt de la taula, un company va questionar al portanveu...´´Com pot explicar que si vostè abans havia fet campanya per portar la ´´C´´ de Catalunya al cotxe, que l'altre dia se'l veiès entrar en un cotxe que portava la ´´E´´ d'Espanya..?´´. Respecto absolutament que això sigui objecte de pregunta o comentari al final, però tant de bò que hi haguès hagut tot un altre bon gruix de preguntes dels temes claus de país, i que la resta, on m'incloc, no anem nomès a buscar la frase que contesti altres declaracions. I acabem fent de la vida pública un safareig insoportable.<br />
<br />
Fa dos dies vaig sentir per la ràdio la valoració del Lendakari Patxi Lòpez sobre l'anunci d'ETA. Per cert: Qui va enredar aquest home per què anès als Estats Units en aquestes dates deu riure encara avui. Era per ràdio, per tant, no veiem les imatges d'una declaració d'aquest importància feta dalt d'un tren. A mida que s'apropava el final de les declaracions es sentia una veu femenina: ´´No hay preguntas´´.. En el desordre final, van fer-li una pregunta que el lendakari amablement va contestar. Després d'això l'emissió de de la ràdio acabava entre un gran aldarull i amb un ´´eco´´, una nova frase de la veu indignada: ´´Javier -no sé si era aquest nom-, Javier te he dicho que no preguntes..Javier que no hay preguntas, que no...´´ i així, amb aquest ´´eco´´, tant indicatiu per una data tant important acabava la conexió radiofónica de la SER.<br />
<br />
A la feina vam comentar-me la frase del company Salvador Pardo que un dia va contestar..´´Sí hay preguntas, lo que no hay son respuestas..´´.Vicenç Sanclemente Garciahttp://www.blogger.com/profile/06396433853062205841noreply@blogger.com0